Monestir d'Aniana: diferència entre les revisions

Jove encara fou enviat a la cort de [[Pipí el Breu]] per ser patge de la reina que el va tenir molt ben considerat i el va elevar en l'escala de servidors. Va passar després a l'exèrcit on va servir amb distinció; però estava cridat per la vocació i va decidir retirar-se per fer vida solitària i com a prova va estar tres anys practicant virtuts austeres; després de la prova encara no tenia decidit el genere de vida que volia i va planejar viatjar com a pelegrí o fer de pagès o pastor però un incident el va fer decidir: estava al setge de [[Pavia]] amb l'exèrcit de [[Carlemany]] el [[774]] quan el seu germà, que estava també a la mateixa campanya al voler travessar un riu (possiblement el [[riu Ticino]]) va ser arrossegat per l'aigua; Benet sense pensar en el perill es va tirar al riu amb el seu cavall, hi va arribar nadant i el va poder treure. Llavors va fer votar d'abandonar per sempre l'exèrcit i es va retirar i va anar amb el seu pare al que res va revelar. Va consultar a un solitari del veïnat de nom Widmar, que era cec, i junts van preparar els mitjans per executar els seus projectes.

 

 

Es va establir a 1,5 km del riu [[Erau]] en una vall estreta a la diòcesi de Magalona travessada pel rierol Aniana, que era domini de la família, i va construir un monestir considerable, prop d'una església dedicada a Sant Sadurní. Els seus deixebles se li van reunir i especialment el solitari Widmar, que en va portar a d'altres i tots van viure en extrema pobresa i sotmesos a constant mortificació. Els lligams de Benet amb els altres tres solitaris que existien a Septimània el va ajudar a poder portar aquesta dura vida: Attilió (fundador de l'[[Abadia de Sant Tibèri]]), [[Nebridi de Narbona|Nebridi]] (fundador de l'[[abadia de la Grassa]]) i Anià, tots els quals eren religiosos però no sotmesos a la disciplina regular i dels consells dels quals Benet va gaudir, especialment d'Attilió al que consultava sovint.