Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: 6]]. Cap el [[segle -> 6]]. Cap al [[segle
{{història universal}}L''''antiguitat clàssica''' és un terme general per referir-se a un període cultural històric del [[mar Mediterrani|Mediterrani]] que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància ([[Homer]], al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] (elal [[segle V]] dC), que acabaria amb la dissolució de la [[cultura clàssica]] i el començament de l'[[edat mitjana]]. Encara que aquest període de temps abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'[[Antiga Grècia]] i l'[[Antiga Roma]] i hi inclou el [[període hel·lenístic|període d'expansió hel·lenística]]. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per [[Grècia antiga|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]], és a dir, s'identifica amb el '''període greco-romà''' de l'[[edat antiga]] al [[món grecoromà]]: la [[Conca del Mediterrani]] i el [[Pròxim Orient]].
 
L'antiguitat clàssica es localitza en el moment de plenitud de les civilitzacions grega i romana (segle V a.C. al segle II) o en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII a.C. al segle V a.C.). El terme s'oposa a l'[[antiguitat tardana]] i remet a l'herència de la civilització grecoromana. És, sobretot, emprat per la historiografia anglosaxona per descriure l'antiguitat. En aquest sentit, es considera que aquest període s'inicia amb la [[Ilíada]], el poema grec d'[[Homer]] (segle VIII-VII a.C.), el més antic trobat intacte fins als nostres dies. Aquest període engloba l'auge del [[cristianisme]] i el declivi de l'[[Imperi Romà]] i acaba amb la dissolució de la cultura clàssica i el principi del període denominat [[antiguitat tardana]] (300-600 d.C.) i de l'[[alta edat mitjana]] (500-1000 d.C.).
1.121.630

modificacions