Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions

El [[582]] el ''qaghan'' Bayan va començar la guerra contra Bizanci, conquerint [[Sirmium]] (Mitrovitsa), cap de pont sobre el [[Save]]. Sota pressió dels àvars el poble dels búlgars, probablement de raça turca i descendents dels huns Kutrigur, es van establir a [[Bessaràbia]] i a [[Valàquia]], des d'on, a l'arribada dels magiars, van emigrar després a [[Mèsia]] (que va esdevenir part del país dels búlgars o Bulgària). Bayan va conquerir ''Singidum'' ([[Belgrad]]) i va saquejar la Mèsia fina [[Anquialos]] (prop de [[Burgas]]). El [[587]] fou derrotat pels bizantins prop d'[[Adrianòpolis]], i per un temps va restar quiet, però el [[592]] tornava a l'atac ocupant Anquialos i assolant Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu). El general bizantí Prisc va derrotar altre cop als àvars, va creuar el Danubi i va atacar el cor de l'imperi a la moderna Hongria, derrotant a l'enemic completament a la vora del [[Theiss]] o Tisza, matant quatre dels fills del ''qaghan'' ([[601]]). Bayan va morir a l'any següent ([[602]]).

 

 

Les hostilitats de Bizanci amb [[Cosroes II]] de [[Pèrsia]] van donar ocasió als àvars de reprendre la guerra. Pereses i àvars es van aliar per assetjar Constantinoble i el [[626]] els àvars atacaven [[Tràcia]] [[Setge de Constantinoble (626)|assetjant la ciutat]] al juny, al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar (Chahrvaraz) avançaven per [[Àsia Menor]] cap a la capital (juliol). Llavors estava [[Heracli]] acampat al riu [[Halis]] i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar al seu fill Teodor amb un exèrcit per envair [[Mesopotàmia]] que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix, amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel, el khan dels khàzars; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar a la guarnició persa de [[Tiflis]] i van posar el [[Regne d'Ibèria]] sota protectorat bizantí. Units grecs i khàzars, van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair [[Mèdia]] i els grecs (amb 50.000 auxiliars Khàzars) ven entrar a [[Assíria]]. Mentre Constantinoble, dirigida pel patriarca Sergi i el patrici Bonus, resistia bé l'assetjament ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del [[Bòsfor]]. Els àvars van intentar l'[[Setge de Constantinoble (627)|assalt sense èxit]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Haldon |nom2=John |cognom3=Turnbull |nom3=Stephen Richard |títol=The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium |url=http://books.google.es/books?id=BDtiMmArKaAC&pg=PA111&dq=Blachernae+627&hl=ca&sa=X&ei=azOZUd7-Ae-07QbtzIGwDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Blachernae%20627&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=111 |isbn=1846032008}}</ref> del [[31 de juliol]] al [[3 d'agost]] i es van retirar ([[4 d'agost]]) després de patir algunes derrotes parcials i Sarbar (Chahrvaraz), que estava assetjant [[Calcedònia]], va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Pèrsia. El ''qaghan'' va morir el ''630'' i els búlgars, vassalls àvars, van demanar que el càrrec passès al seu khan Kubrat; els àvars van haver de combatre amb les armes la pretensió a l'hegemonia dels búlgars, però aquests van quedar amos de Valàquia i la moderna Bulgària mentre els eslaus s'apoderaven del territori entre el Danubi i el Save. Els àvars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle VIII i començament del IX.