Sultanat Bahmànida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la regió costera a l'oest -> la regió costanera a l'oest
m Corregit: ançar cap el riu Tung -> ançar cap al riu Tung
Línia 6:
El primer sultà Ala al-Din Bahmam Shah es va estendre cap a Berar al nord, fins a la riba esquerra del Tunghabhadra al sud, i de Dabal a l'oest fins a Telingana a l'est cap a [[Golconda]]. Va fer la guerra amb Vijayanagar el [[1347]] i [[1349]]. Muhammad Shah que va succeir al seu pare el 1358 va fer la guerra amb Vijayanagar (1365-1366) i Warangal ([[1371]]) i va adquirir un gran botí; es diu que uns 500000 hindús foren morts durant el seu regnat. Les fronteres es van estendre per [[Telingana]] el [[1373]]; va morir el [[1375]] i el va succeir el seu fill Mujahid Shah, que fou assassinat al cap de tres anys pel seu oncle Daud o Dawud Khan, que el va succeir (1378) però el mateix any fou assassinat i Muhammad, net del fundador de la dinastia, fou proclamat sultà, governant de manera pacifica fins a la seva mort el [[1397]]. El va succeir el seu fill Ghiyath al-Din, que només va regnar dos mesos sent deposat i cegat per l'esclau malcontent Lalchin, que va proclamar sultà al seu germà Shams al-Din. Però Firuz Khan i Ahmad Khan, nets de Bahman Shah, que estaven casats respectivament amb dues germanes de Ghiyath al-Din, es van revoltar i forçant el pas fins a palau van fer presoners a Shams al-Din i Lalchin després de cinc mesos de govern. Firuz fou proclamat sultà (1397) i Shams al-Din fou cegat i Lalchin executat. Firuz fou proclamat sultà amb títol de Tadj al-Din. El [[1398]] el raja de Vijayanagar va envair el Raichur Doab, i Firuz va iniciar la guerra contra aquest raja al que va derrotar,s aquejant una part dels seus territoris. El [[1404]] el raja va avançar cap a Mugdal i es va reprendre la guerra però altre cop Vijayanagar fou derrotat i va haver de demanar la pau ([[1406]]) que li fou concedida a canvi de donar la seva filla en matrimoni al sultà i pagar un tribut en elefants, joies i diners; el fort de Bankapur fou cedit als bahmànides com a dot. El [[1417]] el sultà va atacar la fortalesa de Pangal a Telingana i els rages de Vijayanagar i Warangal, entre d'altres, van córrer en ajut dels assetjats; les forces bbahmànides foren delmades per una pesta però tot i així va presentar batalla als atacants, sent no obstant derrotat i els musulmans massacrats, i Firuz perseguit fins als seus dominis que en part foren saquejats ([[1420]]). El sultà es va posar malalt i va abdicar finalment el [[1422]] en favor del seu germà Ahmad Shah.
 
Ahmad va avançar cap elal riu Tungabhadra i va derrotar al raja de Vijayanagar ([[1422]]); es va signar la pau per la qual el raja va haver de pagar el tribut enderrarit; el mateix anys 1422 Ahmad va saquejar Warangal i el [[1424]] [[Warangal]] fou ocupada i s'hi va establir un governador bahmànida. El [[1428]] van lliurar una guerra victoriosa contra Hushang Shah de [[Malwa]] per [[Kherla]], seguida el [[1430]]/[[1431]] d'una guerra (en aliança amb [[Jhalawar]]) contra [[Gujarat]] que va acabar en fracàs. El [[1430]] va fundar [[Bidar (ciutat) |Bidar]] on va morir el [[1436]]. El va succeir el seu fill Ala al-Din Ahmad II (1436-1458) que altra cop va fer la guerra contra Vijayanagar, però aquesta vegada fou derrotat ([[1443]]). Ala al-Din fou succeit el [[1458]] pel seu fill Humayun conegut com "el Cruel"; poc després de pujar al tron va marxar cap a Nalgonda per sufocar una revolta que havia esclatat a les províncies de Telingana; però mentre era allí es va assabentar d'una revolta a Bidar i va deixar la direcció de la campanya al seu ministre, retornant a Bidar on va fer matar milers de persones innocents; els caps hindús locals de la regió de Warangal tenien l'ajut d'[[Orissa]], i el general d'aquest regne, Hamvira, va ocupar Warangal el 1460.
 
Les crueltats del sultà bahmànida es van acabar només amb la seva mort el [[1461]], pujant al tron el seu fill gran Nizam al-Din Ahmad III (1461-1463). El [[1461]]/[[1462]] Mahmud Khaldji de Malwa i el seu aliat gudjapati radja d'[[Orissa]], Kapilendra, es van aliar i van poder ocupar Bidar i els bahmànides es van salvar només per la intervenció de Mahmud Shah Begada de Gujarat. Mort Ahmad III el va succeir el seu germà Shams al-Din Muhammad III que va governar del [[1463]] al [[1482]]. En una guerra el [[1468]] per la possessió de Mahur i Ellichpur, els bahmànides van ocupar temporalment Kherla, però finalment el tractat de pau va restablir els límits anteriors a la guerra entre Malwa i els bahmànides. A l'oest els bahmànides dominaven Dabul i Chowl però no podien controlar la regió costanera a l'oest dels Ghats i no podien impedir les incursions dels reis de [[Khelna]] i de [[Sangameshwar]] fins que els bahmànides, en temps del wazir [[Mahmud Gawan]], van poder ocupar Sangameshwar i Goa el [[1471]] i [[1472]]. Aquest regnat es famós pel govern i execució de Mahmud Gawan. El sultanat va arribar a les aigües de la [[badia de Bengala]] el [[1472]] però Orissa es va imposar. Conflictes interns a Orissa van permetre als bahmànides reprendre la guerra ([[1477]]/[[1478]] i [[1480]]) per estendre el seu domini cap al [[golf de Bengala]], domini que van aconseguir temporalment. Telangana fou dividida en dos províncies amb capitals a Warangal i Rajahmundry. El [[1481]] va fer una darrera guerra amb Vijayanagar; la disputada regió del Doab va quedar com a terra de ningú entre els dos estats (fins que Krishnal Deva Raya de Vijayanagar la va incorporar definitivament el [[1509]]). El sultà va morir el [[1482]] i el va succeir el seu fill Mahmud Shah, dedicat als plaers i la disbauxa; va començar la descomposició de l'estat i es van formar cinc sultanats rivals: [[Sultanat de Bijapur]], [[Sultanat d'Ahmednagar]], [[Sultanat de Golconda]], [[Sultanat de Bidar]] i [[Sultanat de Berar]].