Fiódor Tolbukhin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Biografia: arreglo enllaç |
m Corregit: rigia cap el nord-oes -> rigia cap al nord-oes |
||
Línia 26:
Va romandre en aquesta posició durant les etapes inicials de l'[[Operació Barbarroja]] fins a l'agost de 1941, quan va ser fet Cap d'Estat Major del [[Front de Crimea]], càrrec que ocuparia fins al març de 1942. Entre maig i juliol de 1942, en que va ser nomenat assistent al comandant del Districte Militar de [[Stalingrad]]. Després d'això, va ser comandant del 58è Exèrcit fins al març de 1943. El 58è Exèrcit participà a la [[Batalla de Stalingrad]], en la que el superior de Tolbukhin, [[Coronel General]] [[Andrei Ieriómenko|Ieriómenko]], lloà la seva organització i la seva habilitat militar. Posteriorment va ser destinat a comandar el [[Front Sud (Unió Soviètica)|Front Sud]].
A l'octubre de 1943, el Front Sud passà a denominar-se [[4t Front Ucraïnès]]. Des d'allà, Tolbukhin ajudà al [[3r Front Ucraïnès]] de [[Rodion Malinovski]] en l'[[Ofensiva del Baix Dnieper]] i en l'[[Ofensiva del Dnieper i els Càrpats]]. Al maig de 1944, Tolbukhin va ser destinat al capdavant del [[3r Front Ucraïnès]], i durant la Campanya d'Estiu (juny-octubre de 1944), Tolbukhin i Malinovski van llençar la invasió dels Balcans, conquerint la major part de [[Romania]]. El [[12 de setembre]] de [[1944]], dos dies després que Malinovski fos promogut al rang de [[Mariscal de la Unió Soviètica]], Tolbukhin també ho va ser. Mentre que Malinovski es dirigia cap
Després de la guerra, Tolbukhin va ser comandant en cap del [[Grup d'Exèrcits Sud]], que ocupava la regió dels [[Balcans]]. Al gener de 1947 va ser fet comandant del [[Districte Militar Transcaucàsic]], càrrec que ocupà fins a la seva mort el [[17 d'octubre]] de [[1949]].
| |||