Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nera, cap el desembre -> nera, cap al desembre
m Corregit: ns, i cap el migdia l -> ns, i cap al migdia l
Línia 57:
Encoratjats per la victòria, els generals de Belisari el pressionaren per presentar batalla a camp obert contra els Gots, i si bé en un primer moment Belisari es va oposar per la seva inferioritat numèrica, finalment va accedir i va començar els preparatius. El cos major de l'exèrcit, sota les seves ordres, sortiria des del nord per les portes Salària i Píncia, mentre la massa de ciutadans armats i un contingent de cavalleria sota les ordres de Valentí atacarien el campament gòtic a l'oest del Tíber, per evitar que aquests s'unissin al combat. Belisari era conscient que la infanteria romana a les seves ordres quedava molt lluny del que havien estat les [[Legió romana|legions]], així que volia que la seva cavalleria carregués amb el pes de la batalla, però convençut per dos dels seus guardaespatlles, Principius i Tarmutus, finalment va accedir a disposar un gran contingent d'infanteria sota les ordres d'aquests dos, com a reserva i punt d'encontre per la cavalleria.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXVIII</ref>
 
Vitigès va disposar els seus homes amb la infanteria en el centre i la cavalleria a les ales, de manera acostumada. Quan es va iniciar la batalla, la cavalleria romana va seguir l'exitosa tàctica de disparar fletxes contra les tropes enemigues i fugir evitant la confrontació directa. Així causaren moltes baixes als Gots, que no foren capaços d'adaptar-se a l'estil de lluita dels Romans, i cap elal migdia la victòria semblava estar en mans de Belisari. A l'altre costat del riu Tíber, els Romans atacaren el campament gòtic i gràcies a la sorpresa i el gran nombre de ciutadans armats, els feren fugir cap a les muntanyes. Però malgrat aquest inicial triomf i els esforços de Valentí per mantenir l'ordre, els civils aviat es dedicaren al pillatge del campament abandonat, donant temps a que els Gots s'organitzessin de nou i en llancessin al contratac. Mentrestant, en la ribera oriental del Tíber, els Romans havien arribat als campaments gòtics, on la resistència fou ferotge i els Romans patiren moltes baixes. Quan la cavalleria gòtica de l'ala dreta s'adonà que els Romans flaquejaven, carregaren contra ells i els feren fugir. Aviat les tropes romanes corrien a la desbandada i la infanteria de Principius i Tarmutus, que suposadament havien d'actuar com a pantalla defensiva en un cas com aquell, es va desintegrar per refugiar-se darrere les muralles.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' I.XXIX</ref>
 
=== Arribada dels reforços romans ===