William Edward Parry: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composen -> componen
m Corregit: l pas cap el [[Pacífi -> l pas cap al [[Pacífi
Línia 44:
Després de nou llargs mesos el [[2 de juliol]] de 1822 les dues embarcacions van quedar lliures de gel. Seguint els consells dels inuits, Parry es va dirigir a l'entrada de l'estret (ara [[estret Fury i Hecla]]), que va trobar tancat pel gel. Van fer reconeixements a peu encara que no van aconseguir trobar mar obert. De nou l'hivern se'ls tirar a sobre i van decidir passar el seu segon hivern a l'[[illa Igloolik]], al [[Hooper Inlet]], prop de la boca de l'estret, de nou acompanyats pels inuit que també utilitzaven l'illa com a assentament d'hivern. Parry estava convençut que no podrien arribar a l'[[estret de Bering]], ja que les provisions s'estaven acabant. El 9 d'agost de 1823 els vaixells van tornar a quedar lliures i Parry va fer un últim intent d'explorar l'estret Fury i Hecla, però novament va trobar una sòlida barrera de gel. Parry va decidir tornar a Anglaterra, arribant a casa a finals d'octubre.
 
Parry no va aconseguir trobar el pas cap elal [[Pacífic]], però havia cartografiat i explorat una àrea considerable de l'Àrtic, fins a aquell moment desconeguda, que s'estenia des de l'[[illa Southampton]] fins a l'illa de Baffin. També el contacte gairebé continu amb els inuit de la península de Melville el va permetre conèixer moltes coses noves sobre la seva manera de vida, cultura i idioma, observacions que va incloure en la versió publicada el 1824 del seu diari del viatge (''Journal of a Second Voyage, &c.'').
 
Durant la seva absència, el 8 novembre de 1821, havia estat promogut a [[capità]], i poc després de la seva tornada, l'1 de desembre de 1823, va acceptar el càrrec de director del Servei Hidrogràfic de l'Almirallat, amb el benentés que s'enviaria una altra expedició l'Àrtic.