William Edward Parry: diferència entre les revisions

Després de nou llargs mesos el [[2 de juliol]] de 1822 les dues embarcacions van quedar lliures de gel. Seguint els consells dels inuits, Parry es va dirigir a l'entrada de l'estret (ara [[estret Fury i Hecla]]), que va trobar tancat pel gel. Van fer reconeixements a peu encara que no van aconseguir trobar mar obert. De nou l'hivern se'ls tirar a sobre i van decidir passar el seu segon hivern a l'[[illa Igloolik]], al [[Hooper Inlet]], prop de la boca de l'estret, de nou acompanyats pels inuit que també utilitzaven l'illa com a assentament d'hivern. Parry estava convençut que no podrien arribar a l'[[estret de Bering]], ja que les provisions s'estaven acabant. El 9 d'agost de 1823 els vaixells van tornar a quedar lliures i Parry va fer un últim intent d'explorar l'estret Fury i Hecla, però novament va trobar una sòlida barrera de gel. Parry va decidir tornar a Anglaterra, arribant a casa a finals d'octubre.

 

 

Durant la seva absència, el 8 novembre de 1821, havia estat promogut a [[capità]], i poc després de la seva tornada, l'1 de desembre de 1823, va acceptar el càrrec de director del Servei Hidrogràfic de l'Almirallat, amb el benentés que s'enviaria una altra expedició l'Àrtic.