User Datagram Protocol: diferència entre les revisions

'''User Datagram Protocol''' ('''UDP''') és un [[Protocol de comunicació|protocol]] del [[nivell de transport]] del [[model OSI]], basat en l'intercanvi de [[datagrama|datagrames]]. UDP permet l'enviament de datagrames a través d'una [[Xarxa informàtica|xarxa]] sense que s'hagi establert prèviament una connexió, ja que el propi datagrama incorpora suficient informació d'adreçament a la seva capçalera. Tampoc té control ni confirmació del flux, per tan els paquets poden adelantaravançar-se'n els uns als altres. Tampoc se sap si ha arribat correctament els paquets, ja que no té cap confirmació d'entrega o recepció.El fet que no s'hagin de reconèixer tots els paquets rebuts (mitjançant ACK), suposa un estalvi de dades (menys [[overhead]]) que el fa més àgil que altres protocols de la mateixa capa orientats a connexió com [[TCP]]. És per això que s'acostuma a fer servir quan és més important la rapidesa que la fiabilitat. Per exemple, per transmetre [[veu]] o [[vídeo]], aplicacions on resulta més important transmetre amb velocitat que garantir el fet que arribin absolutament tots els [[byte]]s.

És sol fer servir per protocols DHCP, BOOTP, DNS, TFTP, DHCP i més, fins i tot per a alguns jocs amb connexió en línealínia (onlineen xarxa).

Al contrari que TCP, les aplicacions basades en UDP no tenen necessàriament bons mecanismes de control ni per evitar congestions de xarxa. Aplicacions UDP que consumeixen una gran part de l'amplada de banda disponible podrien fer perillar l'estabilitat de Lla 'Internet, ja que freqüentment provoquen una càrrega que és inelàstica. Mecanismes basats en xarxa han estat proposats per minimitzar els efectes potencials del col·lapse per grans càrregues UDP incontrolades.

Elements de xarxa com rutersencaminadors que fan servir encuament de paquets i tècniques per descartar són sovint l'única eina disponible per reduir el tràfic excessiu UDP.

TCP: És el protocol que proporciona un transport més fiable de flux de bits entre aplicacions. Està pensat per poder enviar grans quantitats d'informació de manera fiable, alliberant el programador de la dificultat de gestionar la fiabilitat de la connexió (retransmisionsretransmissions, pèrdues de paquets, duplicació de paquets)que gestiona el propi protocol. Però la complexitat de la gestió de la fiabilitat té un cost en eficiència, ja que per portar les gestions anteriors cal afegir gran quantitat d'informació als paquets que envia. Degut al fet que els paquets per enviar tenen una mida màxima, quanta més informació afegeix el protocol per la seva gestió, menys informació provindrà de l'aplicació. El segment TCP té una sobrecàrrega de 20 bytes en cada segment, mentre que UDP només hi afegeix 8 bytes). Per això, quan és més important la velocitat que la fiabilitat, s'utilitza UDP. En canvi, TCP assegura la recepció en destí de la informació per transmetre .

Trànsit de veu i de vídeo es transmeten generalment usant UDP. El videovídeo en temps real i els protocols d'streaming d'àudio estan dissenyats per manejar ocasionals paquets perduts, en lloc de grans paquets de retards en cas de pèrdua de paquets retransmesos. Com que tots dos TCP i UDP s'executanexecuten en la mateixa xarxa, moltes empreses estan descobrint un recent augment en el tràfic UDP d'aquestes aplicacions en temps real està obstaculitzant el desenvolupament de les aplicacions que utilitzen TCP, com a punt de venda, comptabilitat i sistemes de base de dades.