La crisi romana va portar a diversos canvis socials, entre ells diverses revoltes per part dels esclaus. La més important va ser la [[Tercera Guerra Servil]], liderada per [[Espàrtac]], qui malgrat fracasar va esdevenir una icona de la llibertat i va precipitar la fi de les institucions republicanes, posades en entredit per la seva feblesa davant possibles amenaces de les classes populars o esclaus.
En aquest context creix en importància l'[[exèrcit romà]], al qual poden ingressar en llocs de comandament els grans propietaris de terres. Aquests latifundistes incrementen així el seu pes polític gràcies als ingressos de les campanyes militars, i contrarresten els seu origen estranger (ja que la manca de ciutadania romana els impedia prosperar en la carrera política als rics de províncies).
S'avança en la domesticació i hibridació d'espècies de conills i gallines, que milloren la dieta dels pobles mediterranis. Les granges incrementen el control sobre els animals petits i els seus productes, com ara els ous, de manera que es poden seleccionar els de millor qualitat per a la seva venda al mercat local o per a la capital i destinar la resta al comerç exterior.
Els jueus van iniciar un període migratori fugint de les conflictives relacions amb el poder romà. En els seus viatges van arribar fins a Catalunya, on van formar una comunitat independent, tal com proven diverses làpides funeràries.
