L'altura mitjana de la zona de l'antiga ciutat era de 990 metres limitant al nord amb el [[Takarbust]] de 1418 metres, a l'oest les muntanyes Gorein (1190 metres), al sud el Djabal Rahma i a l'est el uadi Fradj.
Unes ruïnes antigues d'uns banys, demostren la presencia romana. Tradicionalment esse situa en aquest lloc la mort d'[[Abu-Yazid Màkhlad]] ([[947]]). [[Hammad ibn Buluggin]] (que s'havia destacat contra els zanates) fou enviat pel seu nebot, l'emir zírida [[Badis ibn Ziri|Badis]], el [[1004]] a l'oest per pacificar la regió del Magreb central, i li fou cedida la ciutat d'[[Ashir]] i el [[Magreb]] central amb totes les viles que pogués dominar, sent el seu càrrec irrevocable. Hammad aviat va veure la situació estratègica del lloc que li permetia fer front als [[zenates]] de la plana i li oferia un lloc fort que li assegurés ser independent de l'emir zírida de [[Kairuan]]; va fundar aviat (vers [[1007]]) la fortalesa que havia d'esdevenir capital del seu domini, la Qala dels Banu Hammad (Qalat Hammad o Qalat Bani Hammad, o simplement al-Qala) que fou poblada segons [[Ibn Khaldun]] amb habitants portats a la força de Msila i Suk Hamza (Bouira). Quan el zírida [[Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur]] li va ordenar entregar una part de la regió de [[Constantina (Algèria)|Constantina]] al seu hereu, Hammad s'hi va negar i es va revoltar amb suport del seu germà [[Ibrahim ben Buluggin]] ([[1015]]), i va proclamar la sobirania dels califes [[abbàssides]] (els zírides reconeixien als [[fatimites]]). Es van construir muralles, un palau, mesquites, caravanserralls i altres edificis. De moment Ashir va restar la seva capital i la Qala fou una residència secundària. La ciutat va arribar al zenit amb [[al-Nasir ibn Alannas]] (1062-1089) quan les ciutats d'Ifriquiya es van despoblar per la invasió [[hilàlida|hilaliana]] i ciutat ben protegides com la Qala van esdevenir llocs de destinació. Degut al increment del comerç calia un port i al-Nasir va fer arranjar el petit port de [[Bugia]] on el seu fill [[al-Mansur ibn al-Nasir]] (1089-1105) va construir al-Mansuriyya (nom que no va arrelar) i on va acabar trobant refugi. Encara que es va fer un pacte amb els athbadj hilalians, aquestos feien difícil la vida a la ciutat i mentre la Qala declinava Bugia creixia. [[Yahya ibn al-Aziz]] (vers 1121/1125-1152) va prendre tot el que restava de valor ([[1148]]) i es va amagar a Bugia. El [[1152]] la Qala fou conquerida pels almohades que la van destruir. Després hi van establir una guarnició i la van restaurar una mica, creant un petit oratori a les restes de la gran mesquita. Els [[Banu Ghaniya]] la van tenir algun temps ([[1184]]) però en foren expulsats després de tres mesos de setge el [[1185]]. Després ja no torna a ser esmentada.
Les ruïnes foren explotades per P. Blanchet el [[1886]] i per A. Robert als següents anys. Després de la inspecció del general de Beylié a començaments del segles, una nova excavació es va fer del [[1951]] al [[1962]] per L. Golvin.
