Estats Generals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 81.45.172.40 (discussió) a l'última versió de 83.44.155.193 |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ouverture des États généraux de 1789 à Versailles.jpg|thumb|right|400px|'''5 maig de 1789''' Obertura dels Estats Generals a [[Versalles]]]]
Els Estats Generals de França de l'[[Antic Règim]] van ser una important institució representativa del [[Regne de França|Regne]], en forma d'assemblea convocada pel Rei i on acudien representants de cada estament. Van ser una institució del poder a França que representava els tres estats: [[Noblesa francesa|noblesa]] (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). Van ser creats en 1302 per [[Felip IV de França]] i van ser dissolts per [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]] el 1614. Van éssers convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789.
Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats ''cahiers de doleances'') dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la [[Revolució Francesa]].
| |||