Prió: diferència entre les revisions

Un '''prió''' o '''PrP''' és un agent infecciós format principalment per proteïnes. Fins fa poc temps, es pensava que totes les malalties infeccioses eren transmeses per [[virus]] o [[bacteris]]. En el que fou una de les grans sorpreses de la medicina moderna, es va descobrir que certes malalties neurològiques infeccioses eren transmeses per agents semblants als virus, pel que fa la grandària, però que només estava formades per proteïnes. Aquestes malalties inclouen encefalopatia espongiforme bobina (generalment anomenada malaltia de les vaques boges) i malalties anàlogues en altres organismes, incloent-hi la [[malaltia de Creutzfeldt-Jakob]] (CJD) en els éssers humans i la tremolor ovina en les ovelles.

L'impulsor principal de la hipòtesis de la implicació dels prions com a causants i transmissors únics d'aquestes malalties neurològiques infeccioses fou el neuròleg bioquímic estatunidenc [[Stanley Prusiner]]. En 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina, un èxit que, segons l'acadèmica de les Ciències de Suècia, “''amplia les possibilitats per una millor comprensió de les malalties com l'alzheimer, i obre les portes en la recerca de nous medicaments i teràpies''”. Prusiner ha publicat prop de 200 articles i uns 10 llibres, entre els quals es troba ''Prion diseases'' i ''Prion biology and diseases''.

La PrP es troba present normalment en molts animals (inclosos els ésser humans) en una forma no patològica denominada PrP<math>^c</math> (proteïna cel·lular relacionada amb el prió), abundantment al cervell. La conformació estable de la PRP<math>^c</math> pot canviar en condicions determinades i encara desconegudes, fins adoptar una conformació denominada PrP<math>^{sc}</math> o proteïna del tremolor relacionada amb el prió. Aquesta forma en que apareix mínimament plegada en una làmina beta, la porció N terminal desordenada destrueix el sistema nerviós. Més sorprenent és el fet que la ingestió de PrP<math>^{sc}</math> pot induir la conversió de PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math> en el receptor, transmetent d'aquesta forma la malaltia.<ref>{{ref-publicació | autor = Mathews Van Holde | articlepublicació = Bioquímica | editorial = Addison Wesley | pàgines=214}}</ref> Es desconeguda el procés de la conversió. En què es diferencia l'estructura de la proteïna en la forma agregada de la proteïna en el seu estat normal al cervell? S'han fet estudis d'espectrometria de massa de PrP<math>^{sc}</math> dissenyats per revelar modificacions postraduccionals no caracteritzades amb anterioritat. Aquests estudis han revelat que de fet, la PrP<math>^{sc}</math> i la PrP<math>^c</math> són idèntics des del punt de vista químic i, per tant, va semblar més probable que diferissin en les seves estructures [[Estructura secundària de les proteïnes|secundària]] o [[Estructura terciària de les proteïnes|terciària]], o en ambdues. Estudis sobre la CJD demostren que les conformacions de la PrP<math>^{sc}</math> i la PrP<math>^c</math> són força diferents. L'estructura de la proteïna PrP<math>^c</math> normal té grans regions en hèlix alfa (40% aproximadament ) i relativament poca estructura en cadena beta (aproximadament un 3%).

L'estructura de la forma de la proteïna present als cervells infectats, PrP<math>^{sc}</math>, encara no ha estat determinada, a causa de la dificultat afegida de la seva naturalesa insoluble i heterogènia. Tant mateix, una varietat considerable de dades (estudis RM del domini globular) indiquen que algunes parts de la proteïna que estaven en hèlix alfa o girs s'han convertit en conformacions en cadena beta, donant lloc als següents percentatges: 30% d'hèlix alfa i 45% de fulles beta. Les cadenes beta d'una proteïna s'uneixen amb les duna altra proteïna i formen fulls beta, que uneixen dues proteïnes i faciliten la formació d'agregats, que s'anomenen formes amiloides. És evident que el canvi de conformació de la PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math> és autocatalític: la PrP<math>^{sc}</math> indueix la conversió de PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math>.<ref name="Donald">{{ref-publicació | autor = Donald Voet. Judith Voet | articlepublicació = Bioquímica | editorial = Editorial Médica Panamericana | pàgines=323}}</ref> Tot i així, hi ha una creixent evidència que aquesta conversió és facilitada per una xaperona molecular, encara no identificada, denominada proteïna X.

# D'alguna manera, els prions podrien codificar la seva pròpia seqüència d'aminoàcids per “traducció inversa”, amb el fi d'obtenir un àcid nucleic que, a condicions normals, sigui traduït pel sistema cel·lular. És obvi que aquest procés s'oposa directament al “dogma central de la biologia molecular” que estableix que la informació genètica flueix en sentit unidireccional des dels àcids nucleics fins a les proteïnes. Com a alternativa, els prions podrien catalitzar de manera directa la seva pròpia síntesi.

* '''Encefalopaties espongiformes transmissibles (TSE):'''

:# '''[[Malaltia de Creutzfeldt-Jakob]] (CJD):''' trastorn del cervell progressiu poc freqüent, similar i que pot arribar a ser idèntic al kuru. Aquestes malalties, que poden ser mortals, tenen símptomes similars que suggereix la seva estreta relació. Apareix en les etapes més avançades de la vida, aproximadament als 60 anys, i comporta pèrdues de memòria, falta de coordinació i alteracions de la visió i canvis de comportament, amb una letalitat del 90% en el període d'un any després de diagnosticar la malaltia.

:# '''Kuru:''' és un trastorn cerebral degeneratiu del poble Fore de Papua (Nova Guinea). Aquesta malaltia es transmetia per canibalisme ritual. El seu nom significa tremolor. També es coneix com a mort del riure. Causa afeccions tant psicològiques com neurològiques que acaben am la vida del pacient en una mitjana de 12 mesos. Es caracteritza per falta de coordinació muscular del tronc, mals de cap constants, dolors i tremolors de les extremitats.