Revisió del 00:08, 23 nov 2013 modifica Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.797 edits ref ← Edició anterior		Revisió del 14:39, 23 nov 2013 modifica desfés Davidpar (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 100.797 edits →‎Biografia{{CN\|data=octubre de 2013}} Edició següent →
Línia 3: == Biografia{{CN\|data=octubre de 2013}} == Fill del psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]],<ref>{{ref-publicació\|cognom=Barba\|nom=Carles\|títol=El factor humano\|publicació=Culturas\|data=7 desembre 2005\|pàgines=p. 12\|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/12/07/pagina-12/44236729/pdf.html\|llengua=castellà\|editorial=La Vanguardia}}</ref> nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.<ref>{{ref-web\|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MI\|consulta=19 novembre 2013\|títol=Joaquim Alier i Gómez\|editor=Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> Es traslladà amb els seus pares als [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]].<ref name="AlierAixalà2008"/> El 1951 es traslladà a [[Barcelona]] on més tard estudià [[piano]] al [[Conservatori del Liceu]]{{CN\|data=octubre de 2013}} i la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan-Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979), publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig'' (1975). En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música. Dirigí ([[1980~~]]-[[~~ – 1988]]) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de [[Bach]], [[Alessandro Scarlatti\|A. Scarlatti]], etc. i una col·lecció de traduccions de [[llibret]]s d'òpera amb títols de [[Mozart]], [[Domenico Cimarosa\|Cimarosa]], [[Rossini]], [[Vincenzo Bellini\|Bellini]], [[Donizetti]], [[Giuseppe Verdi\|Verdi]], [[Puccini]] entre d'altres. L'any [[1991]] fou el fundador de la revista ''[[Òpera Actual]]'', molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any [[2000]] i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista ''[[Opera (revista)\|Opera]]'', de [[Londres]]. Ha publicat diversos llibres sobre el [[Gran Teatre del Liceu]], una biografia detallada de [[Luciano Pavarotti]] (2005) i un ampli ''Diccionario de la ópera'' (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català ''Gran Teatre del Liceu'' de c. 1850, manuscrit de la [[Biblioteca de Catalunya]]. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al [[Teatre Principal de Barcelona]] ([[1998]]-[[1999]]), i al [[Teatre d'òpera de la Casa dels Músics]] ([[1999]]-[[2000]]).

Roger Alier i Aixalà: diferència entre les revisions