Sudak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Sudak |
m Corregit: an derrotat al senyor k -> an derrotar el senyor k |
||
Línia 3:
Abans del khanat fou el principal port de Crimea i se l'esmenta com '''Soldaia''', ''Sidagios, Sogdaia, Sudagra'' i ''Sugdaia'', sent la més pròspera de les possessions gregues fins al punt de que els territoris bizantins a la península eren anomenats '''Sugdània'''. El tàtars la van anomenat Sudak (a vegades Surdak), si be al-Idrisi l'esmenta com ''Sholtadiya'' segurament corrupció del nom genovès Soldaia.
La ciutat hauria estat fundada el [[212]] per emigrants [[alans]]. Després mercaders grecs van fundar Σουγδαία (una referència a [[Sogdiana]]) al segle III. [[Justinià I]] hi va fer construir una fortalesa. Fou atacada pels [[khàzars]] el segle VII, i li van donar el nom de Suğdaq. Al segle VIII la Vida de Sant Esteve de Surozh la descriu com a dependència bizantina i sota l'imperi bizantí fou seu d'un arquebisbat des de [[786]]; amb la crisis iconoclasta la ciutat hauria augmentat la població considerablement per les emigracions provocades pel conflicte. Al segle IX fou atacada pel cap rus Bravlin. Sembla que el domini polític estava en mans dels khàzars (es creu que el seu governador o tudun per Crimea residia a la ciutat) des de poc després del 800 fins el [[1016]] quan els grecs van
Després de la conquesta llatina de [[Constantinoble]] el 1204, va quedar en poder de l'[[Imperi de Trebisonda]] que va nomenar a Teodor Grabras que va actuar com un príncep vassall de l'emperador, fins el 1222 quan va passar als mongols (la família Gabras va conservar Mangup). El 1224 s'hi va refugiar l'exèrcit i flota del sultà de [[Sultanat seljúcida de Konya|Konya]] qye la va dominar un temps (fins vers 1227). Els mongols la van tornar a atacar el [[1239]] i la van saquejar; el 1257 la va visitar Guillem de Rubruck i el 1260 els germans Polo, dels quals Marco era el germà gran i tenia una casa a Sughdak (que el 1280 va deixar per testament als franciscans). El 1281 un tractat entre Bizanci i Egipte estipulava la llibertat de moviment de vaixells i comerciants dels dos països des de i vers Sughdak. Els venecians hi van fundar una factoria on el [[1287]] es va instal·lar un cònsol. Els genovesos hi són esmentats des de 1274 i van anar en progressió. [[Ibn Battuta]] la va visitar i diu que era un dels quatre ports més gran del món. Al inici del segle XIV quan els tàtars es van fer musulmans, van expulsar als cristians, però [[Uzbeg Khan]] els va permetre tornar el 1323. Els genoveses estaven solidament instal·lats a Kaffa des de 1314 i des de allí es van apoderar de Sughdak el [[18 de juny]] de [[1365]]; la ciutat va quedar llavors en mans dels genovesos que van convertir les esglésies gregues (ortodoxes) en llatines (catòliques). Un tractat amb els mongols els va permetre oficialitzar la seva presència amb el nom de colònia de [[Gazària]]. Els genovesos hi van construir una formidable fortalesa i la ciutat fou administrada per un cònsol subordinat al cònsol general de Kefe (Kaffa), que era la capital de la colònia. Van conservar la ciutat i rodalies fins el juliol de [[1475]] quan va passar als otomans després d'un llarg setge amb obstinada resistència; una part dels habitants es va refugiar en una església on foren tancats i se li va calar foc, morint tots (els dubtes sobre aquesta notícia es van esvair per les excavacions fetes el 1928 que en van trobar restes). Ja abans de la conquesta turca la iutat estava en decadència i la seva activitat nimbava any rere any i en endavant va perdre tota importància.
| |||