Monestir d'Aniana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sagrar a Deu i va abr -> sagrar a Déu i va abr
m Corregit: 4 va cridat a benet d'Ani -> 4 va cridar Benet d'Ani
Línia 78:
La reputació de santedat de Benet es va estendre i això li va portar més deixebles però la majoria, davant l'austeritat de la seva vida, van renunciar, encara que altres van adoptar aquest dur estil i amb ells Benet va poder desenvolupar una de les principals abadies de [[França]] que va fer construir a poca distància del primer monestir en un lloc amb més espai i còmode a la riba del rierol d'Aniana del qual l'abadia va agafar el nom.
 
Aquest segon monestir fou fundat el [[782]] al 14è any del regnat de Carlemany (que va confirmar la fundació en un diploma). Després es va construir una gran església dedicada a Nostra Senyora i que més tard va agafar el nom del Salvador. En aquest monestir hi havia 300 monjos en temps de sant Benet, que el van enriquir doncs donaven la major dels seus bens quan es consagraven al senyor. L'autor de la seva vida assenyala que mai va acceptar esclaus o [[serf]]s donats a l'abadia (que en aquell temps eren considerat un be important) i exigia que se'ls donés la llibertat. Lluís el Pietós només pujar al tron el 814 va cridatcridar a benetBenet d'Aniana a la cort, i va confirmar els privilegis concedits anteriorment a l'abadia en diploma del [[24 d'abril]] del [[814]] i pocs dies després en va emetre un altra que eximia de tot dret de duana, de pas, de peatge, a les persones i els bens del monestir a tota la Septimània, Provença, Borgonya i la resta del reialme.
L'abadia va existir fins al segle XVI quan fou destruïda pels calvinistes i fou reconstruïda més tard en unes terres a uns 2 km de Gignac i del riu [[Erau]] i a 20 km de [[Montpeller]].