Zona horària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- fins el + fins al ) |
||
Línia 19:
== Història ==
[[Fitxer:Reial Acadèmia de Ciències.jpg|thumb|La seu de l'Acadèmia, obra de l'arquitecte modernista [[Domènech i Estapà]] a [[la Rambla]] de [[Barcelona]], amb el rellotge que marcava l'hora oficial de la ciutat.]]
El temps [[GMT]] (''Greenwich Mean Time'') o temps mitjà del [[meridià de Greenwich]] va ser establert el [[1675]] quan es va construir l'[[Observatori Reial de Greenwich]] per tal d'ajudar els mariners anglesos a determinar la [[Longitud (geografia)|longitud]] al [[mar]]. En aquell temps els rellotge local de cada ciutat es calibrava respecte al seu migdia local i per tant l'hora diferia lleugerament d'una ciutat a una altra. La primera zona horària del món va ser creada a Gran Bretanya per les companyies de [[ferrocarril]] l'1 de desembre del [[1847]], amb l'hora GMT que era mantinguda amb [[Cronòmetre nàutic|cronòmetres]] portàtils. El 23 d'agost del [[1852]] es van començar a transmetre els senyals horaris a través del [[telègraf]] des de l'Observatori de Greenwich. Vers el [[1855]] la major part dels [[rellotge]]s públics de Gran Bretanya ja utilitzaven l'hora GMT tot i que no a esdevenir l'hora legal fins
El [[2 de novembre]] del [[1868]], la llavors [[Colonialisme|colònia]] britànica de [[Nova Zelanda]] va ser la primera a adoptar oficialment un temps estàndard per a tot el seu territori. En aquest cas l'hora es basava en el el meridià 172°30′ Est, el que significa 11 hores i 30 minuts per davant de l'hora GMT. Aquest estàndard va ser conegut com a '' New Zealand Mean Time''.
Línia 25:
La gestió de l'hora als ferrocarrils d'Amèrica de nord de mitjans del [[segle XIX]] era una mica confusa. Cada ferrocarril utilitzava el seu propi temps estàndard, generalment basat en l'hora local de la seva seu central o la de l'[[Estació de ferrocarril|estació]] terminal més important, i els horaris dels trens es publicaven utilitzant el temps de cada companyia. En els casos dels punts on diferents ferrocarrils es creuaven es disposava un rellotge diferent per a cada línia, i cadascun mostrava una hora diferent. Per exemple, a l'estació principal de [[Pittsburgh]], [[Pennsilvània]], van arribar mantenir sis hores diferents. No és difícil imaginar la confusió que això podia ocasionar entre els viatgers que feien un llarg viatge amb diversos canvis de tren.
L'anarquia era similar arreu, a [[Barcelona]] una ordre de l'alcalde del [[15 de desembre]] del [[1891]] va fixar com a hora oficial de la ciutat la que marcava el rellotge de la façana de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]], a la [[La Rambla|Rambla]], (als baixos hi ha el [[Teatre Poliorama]]).<ref>[http://bcn.es/publicacions/b_mm/bmm66/86-92.pdf Rellotges a la vista], Daniel Romaní, B.MM, núm 66, tardor del 2005.</ref><ref>[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1901 Reial Acadèmia de Ciències i Arts (Teatre Poliorama) (Barcelona - La Rambla – Barcelonès)], Pobles de Catalunya, Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni.</ref> No seria fins
La primera persona que va proposar un sistema mundial de zones horàries va ser el [[Matemàtica|matemàtic]] [[Itàlia|italià]] Giuseppe Barilli, conegut amb el pseudònim de Quirico Filopanti, a la seva obra ''Miranda!'' publicada el [[1858]], però la seva idea no fou coneguda fins molt després de la seva la mort i no va influir en l'adopció dels fusos horaris durant el [[segle XIX]]. Va proposar 24 zones horàries i també un temps universal per a ser utilitzat en l'[[astronomia]] i la [[telegrafia]].<ref>[http://www.scienzagiovane.unibo.it/scienziati/filopanti-1.html Quirico Filopanti] Scienzagiovane, Universitat de Bolònia, Itàlia.</ref><ref>Gianluigi Parmeggiani (Osservatorio Astronomico di Bologna),
| |||