Antíoc I Soter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: menes no son prou cla -> menes no són prou cla
Línia 7:
El [[274 aC]] Antíoc va afavorir la rebel·lió de Magas, governador de [[Cirene]], contra els Ptolomeus. Magas es va declarar independent i es va casar amb Apama, germana d'Antíoc. A Egipte els mercenaris gàlates es van revoltar i llavors Magas va aprofitar per envair el país. Però també els egipcis treballaven a l'ombra i van instigar una revolta tribal a Cirene que va obligar a Magas a tornar (aquesta rebel·lió es creu que fou l'obra d'Arsinoe II la dona de Ptolomeu II). La flota egípcia va passar al atac i va desembarcar a [[Cilícia]], que va ocupar i va seguir [[Pamfília]] i les costes de [[Lícia]] i de [[Cària]] amb les ciutats de [[Cnido]] i [[Halicarnàs]] entre d'altres. També va ocupar algunes de les [[illes Cíclades]] de la [[mar Egea]], especialment [[Samos]]. Soldats egipcis van desembarcar també a Itarcos, a [[Creta]] i a algunes ciutats de la costa fenícia (la principal [[Arvad]]). Finalment el [[272 aC]] es va fer la pau i Egipte va conservar Cilícia occidental, i les costes de Pamfília, Lícia i Cària, la [[Celesíria]] i [[Fenícia]] i la Jònia, Cíclades i Samos.
 
El [[263 aC]] es va morir el governador (sàtrapa) de [[Pèrgam]] Fileteros, que havia gaudit de força autonomia, sobretot després del [[275 aC]]; el va succeir el seu nebot Èumenes, que no es va conformar amb l'autonomia i es va declarar independent amb el títol de "''Basilios''" (rei), el que va portar a la guerra amb el sobirà seleucida de Síria (l'anomenada "Guerra d'Èumenes"). Les complicitats exteriors inicials d'Èumenes no sonsón prou clares, però hom assumeix que foren els egipcis qui van instigar la seva revolta, i després apareixen com els seus proveïdors de finançament. Èumenes va poder contractar un exercit de mercenaris amb els diners egipcis, i amb aquests mercenaris va derrotar a les forces d'Antíoc prop de Sardes ([[262 aC]]) segellant la seva independència i adquirint una bona part del Àsia Menor. El rei de Capadòcia [[Ariarates III]] va deixar de reconèixer a Antíoc.
 
El [[261 aC]] el sàtrapa de [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] Andragores, va haver de fer front a un poble estepari conegut com els parts (si be eren els parns) i de grups [[escites]]. Encara a començaments d'any Antíoc es va enfrontar al Àsia Menor amb els gàlates i va morir en el combat. El va succeir el seu fill [[Antíoc II Theós]] que va reconèixer la independència de Pèrgam i va signar la pau amb Èumenes al que va reconèixer els territoris que dominava. També va signar la pau amb Egipte sota la base del manteniment de les posicions de facto.