Moneda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ic. O bé, enlloc d'esperar -> ic. O bé, en lloc d'esperar |
m Corregit: mitació: son instrume -> mitació: són instrume |
||
Línia 93:
I si el banquer descompta la lletra, hem de saber que no la paga amb el seu propi diner, sinó que ho fa amb els dipòsits dels seus clients, que en qualsevol moment poden ser reclamats; doncs, també es tracta de circulació monetària nova, perquè existeixen alhora, simultàniament, la moneda metàl·lica dels dipòsits dels clients del banc, i la de la persona que ha descomptat la lletra. El banquer sap (confia) que els dipòsits no seran tots retirats alhora i, per tant, únicament li cal mantenir una relació prudent entre total de dipòsits i total d'operacions, per tal de poder en tot moment fer front al seus compromisos. Quan la lletra li sigui finalment feta efectiva, al final del termini, es restablirà la normalitat de la situació.
La lletra de canvi i aquests instruments monetaris addicionals presenten però una limitació:
La invenció del [[bitllet de banc]] fa desaparèixer aquesta limitació temporal. El bitllet de banc, com a tal a Europa, va ser inventat el 1656 per Johan Palmstruch, banquer d'Amsterdam creador del Banc d'Estocolm. Consisteix únicament en el fet que el banc, en lloc de pagar els seus clients amb peces de moneda metàl·lica, ho fa amb bitllets, trossos de paper que són una promesa del Banc de convertir-los en metall en qualsevol moment que el seu possessor ho demani. Com que aquests bitllets no comporten termini, poden circular indefinidament fins que algú es decideixi a canviar-los en metall.<ref name=Chalaux-2/>
| |||