Kanata: diferència entre les revisions

El clan dirigent foren els Awlad Sidi al-Wafi, erudits i teòlegs musulmans la influència dels quals es va estendre per tota Mauritània i fins a Mali i Senegal. Un descendent de nom Sidi Ali s'hauria casat al inici del segle XV amb la filla del xeic de la fracció Id Oukal dels Lamtuna, Muhammad ibn Kunta ibn Zazam (o Zam); el fill Muhammad es va casar amb la filla d'un altre xeic de la fraccio dels Lamtuna, els Tadjakant; i el fill d'aquest Ahmad al-Bakayy (o al-Bakkai, mort el 1504) va fer el mateix; al-Bakkai va establir una zawiya sufita a Walata; dels tres fills d'aquest darrer descendeixen tots els clans dels kanata. Tot i que parlant àrab eren berbers i el mateix ancestre era un berber. El segle XVIII es van dividir en dos grans grups: els descendents del fill d'Ahmad al-Bakayy (o al-Bakkai) de nom Muhammad al-Saghir, ocupant el [[Sàhara Occidental]], Mauritània i fins al [[riu Senegal]]; i els descendents de Sidi Umar al-Shaykh, a [[Níger]], [[Mali]] i fins a [[Nigèria]]. Sidi Al-Mukhtar al-Kunti (1728-1811) va reunir les fraccions kanata per migmitjà d'habilshàbils negociacions i va establir una extensa confederació; sota la seva influència l'escola maliquita del islam es va revigoritzar i la confraria Kadiriyya es va estendre per Mauritània, Níger, Guinea, Costa d'Ivori, Futa Toro i Futa Djalon. Les colònies kunama a la regió de Senegambia foren centres d'ensenyament musulmà. A la meitat del segle XIX va imposar el seu govern a Timbuctu mercès als bons oficis del xeic [[Ahmad al-Bakkai al-Kunti]] que fou qui va derrotar a al-Hadjdj Umar a Hamdallahi (capital de Masina que al-Hadjdj havia conquerit), però va morir un any més tard. La bakkiyya va seguir governant a Timbuctu fins el 1893 quan es va retirar a la regió de l'Azawad.