Al-Mútadid: diferència entre les revisions

Va tenir males relacions amb el seu pare que una vegada, el 888/889, el va fer arrestar, però els seus partidaris van exigir la seva llibertat. Mort el pare el juny del 891, va rebre el ''[[lakab]]'' d'al-Mútadid i va heretar la posició paterna com a segon en la línia de successió després d'[[al-Mufawwad]] (fill d'[[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mútamid]], llavors califa). Els partidaris del seu pare van passar a ser-ho seus, destacant la figura del visir Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb, així com el general Badr, després anomenat [[Badr al-Mutadidi]]. L'abril del 892 al-Mufawwad fou desposseït de la seva condició d'hereu i al-Mútamid va ocupar el primer lloc. Sis mesos després, l'octubre del 892, a la mort d'al-Mútamid, va ser proclamat califa. La seva força eren les bones relacions amb els caps militars. El nou califa dirigia els exèrcits i va passar la major part del regnat en campanya.

 

 

Des de el [[897]] o [[898]] els [[càrmates]] van començar revoltes a petita escala a la regió del [[Sawad]] a la zona de [[Kufa]], que es van incrementar després del 899 quan el cap càrmata [[Abu Said al-Djannabi]] es va apoderar del [[Bahrain]] o [[al-Hassà]] (la costa oriental d'Aràbia). El 898 el califa va nomenar al [[saffàrida]] [[Amr ibn al-Layth]] governador de [[Transoxiana]] o [[Mawara al-Nahr]] a petició pròpia, on l'emir samànida [[Ismail I ben Ahmad]] (892-907) estava en rebel·lió contra el califa; però quan va intentar exercir els seus drets, Ismail el va derrotar a la riba de l'[[Oxus]] prop de [[Balkh]] (abril del 901) i el va fer presoner sent enviat al califa abbàssida, que tot i que nominalment era el seu delegat a la zona, no estava descontent de veure al saffàrida humiliat. Després d'estar presoner un any fou executat el [[20 d'abril]] del [[902]] (just després de la mort de'al-Mñutadid). Els samànides van ocupar [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i es van estendre cap a [[Tabaristan]] dels [[Dinastia zaidita del Tabaristan|zaydites]], [[Gilan]] i [[Daylam]] (dominades pels [[djustànides]]), regions que van saquejar durant dos anys, en els que van arribar a ocupar [[Qazwín]] i [[Rayy]] (dominis djustànides). El 900 els càrmates van aconseguir una gran victòria sobre les tropes abbàssides manades per al-Abbas ibn Amr al-Ghanawi i van ocupar la capital del Hadjar.