Ducat d'Àustria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: e de 1276 desprès d'una cur -> e de 1276 després d'una cur |
m Corregit: heim]] i ve esdevenir -> heim]] i va esdevenir |
||
Línia 3:
[[Leopold V de Babenberg]] va prendre part en la tercera croada i es va enfrontar a [[Ricard Cor de Lleó]] al que va retenir a la seva tornada a Europa, al castell de Dürrenstein. El 1186 un tractat amb [[Bohèmia]], els sobirans de la qual governaven la [[marca d'Estíria]], estipulava que Estíria passaria a Àustria si la dinastia dels Ottokar quedava sense hereu, amb la condició de que els drets particulars d'Estíria fossin preservats. A la mort de [[Wenceslau II de Bohèmia]] sense hereu legítim, els [[Babenberg]] van incorporar Estíria. Leopold V va morir el 1194 i després d'un breu regant de Frederic I el Catòlic va pujar al tron Leopold VI el Gloriós que va adquirir nous territoris a [[Carniola]], va protegir als trobadors, va fer expedicions contra els musulmans a la [[península Ibèrica]] i a l'[[Orient Mitjà]] i va morir el 1230. El va succeir el seu fill Frederic II el Bataller al que l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] va arrabassar els seus territoris el 1236, però el 1239 els va poder reconquerir i el 1240 fou reconegut finalment per l'emperador. Després de combatre als mongols va acabar morint el 1246 en batalla contra els hongaresos, sense deixar hereus mascles: la successió corresponia o a la seva germana o a la seva neboda Gertrudis i el seu marit Herman de Zähringen o de Baden-Baden (casat amb Gertrudis i que tenia el suport del Papa), però la poderosa noblesa i volia dir la seva i Estíria es va decantar cap al rei d'[[Hongria]], mentre Àustra es girava cap al rei de [[Bohèmia]]. El 1251 finalment [[Ottokar II de Bohèmia|Ottokar]], que fou rei de Bohèmia dos anys més tard, va esdevenir duc d'Àustria per elecció dels estats, casant-se amb Margarida, la germana de Frederic II, sense que l'emperador ho pogués impedir.
Ottokar va estendre el seu poder a [[Estíria]] on la noblesa no estava contenta amb el rei d'Hongria que volia limitar els seus drets. El 1269 va rebre Caríntia i Carniola en herència a la mort del darrer duc Ulric sense hereus. La cort va estar a Praga però [[Viena]] va continuar creixent i fou la segona vila del Sacre Imperi després de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El 1273 [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf I d'Habsburg]] va esdevenir emperador i des de 1276 va intentar expulsar a Ottokar amb el suport dels diversos malcontents d'Àustria i Estíria. El [[18 d'octubre]] de [[1276]] després d'una curta batalla prop de Viena, Ottokar va abandonar Estíria; l'emperador va trobar poca resistència i aliat a Hongria va encerclar a Ottokar que va haver de negociar: va acceptar retornar tots els territoris adquirits després del 1252 (Estíria, Caríntia, Carniola) a canvi de conservar els originals (Àustria i Bohèmia). Ottokar tenia encara molts partidaris a Viena i per atreure'ls l'emperador va concedir força privilegis a la vila; el 1278, Ottokar, amb el suport d'aquestos partidaris, va intentar un darrer combat però va morir a la batalla de Marcheg o Krustenfeld de Dürukrut, i Rodolf va declarar confiscat el ducat declarant Àustria un estat patrimonial propi i el 1283 els va donar als seus fills Albert I i Rodolf II incloent Estíria, Caríntia, Carniola i la [[Marca Víndica]] si be Caríntia fou cedida el 1286 al comte [[Mainard de Tirol]] i Carniola en hipoteca i es va establir que Albert regnaria sol i a canvi Rodolf rebria el primer territori que quedés sense monarca (el que mai es va complir). Rodolf I va morir el 1291 i fou elegit emperador [[Adolf de Nassau]] ([[Adolf I d'Alemanya]]) , que gaudia de poc poder. El 1298, Albert I, esdevingut prou poderós, va decidir lluitar pel tron imperial, va aconseguir la victòria a la batalla de [[Göllheim]] i
Albert I fou assassinat el 1308 per [[Joan el Parricida]], fill de Rodolf II, en venjança perquè el seu pare mai havia rebut el tron promès. El fill d'Albert, Frederic el Bell, va intentar dues vegades ser proclamat emperador, sense èxit el 1308 i una mica més el 1314 quan fou acceptat de manera conjunta amb [[Lluís IV de Baviera]], però havent de renunciar el 1322 després de la batalla de [[Mühldorf]] am Inn. El 1315 també es van perdre territoris suïssos amb la derrota de [[Morgarten]].
| |||