Pluja àcida: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Acid rain woods1.JPG|thumb|Efectes de la pluja àcida a les [[Muntanyes Jizera]] ([[República Txeca]])]]

Aquests gasos són emesos per fàbriques, centrals elèctriques o vehicles que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petroli]].

 

 

Algunes dades d'aquestes zones:{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}

* A [[Noruega]], la pesca ha desaparegut d'aigües que cobreixen 1300 milions d'hectàrees per efectes de la pluja àcida, entre d'altres contaminants.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}

* A [[Suècia]] uns 2200 llacs es troben virtualment morts pels seus alts nivells d'acidesa en les seves aigües.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}

Altres substàncies naturals com la pols, que conté [[carbonat de calci]], pot millorar l'acidesa ja que en solució resulta ser lleugerament alcalina.

 

Des de la [[Revolució Industrial]] han augmentat les emissions de [[diòxid de sofre]] i [[òxid de nitrogen|òxids de nitrogen]] a l'atmosfera.<ref name="NASA Glossary">[http://asd-www.larc.nasa.gov/biomass_burn/glossary.html New Science Directorate Bio Mass Burning Redirect]</ref><ref>Weathers, K. C. i G. E. Likens. 2006. Acid rain. p. 1549–1561. A: W. N. Rom (ed.). Environmental and Occupational Medicine. Lippincott-Raven Publ., Filadèlfia. Quarta edició.</ref> El segle XVII [[John Evelyn]] va remarcar en el mal estat dels [[marbres d'Arundel]] i l'efecte corrossiu de l'aire d'una ciutat contaminada sobre els marbres i la pedra calcàrea. El 1852, [[Robert Angus Smith]] fou el primer en demostrar la relació entre la pluja àcida i la [[contaminació atmosfèrica]] a [[Manchester]] ([[Anglaterra]]).<ref name="Seinfeld 1998">Seinfeld, John H.; Pandis, Spyros N (1998). Atmospheric Chemistry and Physics - From Air Pollution to Climate Change. John Wiley and Sons, Inc. ISBN 0-471-17816-0</ref>

Tot i que la pluja àcida fou descoberta el 1852, no fou fins a finals de la dècada del 1960 que els científics començaren a observar i estudiar el fenomen. El terme "pluja àcida" fou encunyat el 1972.<ref>Likens, G. E., F. H. Bormann i N. M. Johnson. 1972. Acid rain. Environment 14(2):33-40.</ref> El canadenc Harold Harvey fou un dels primers en investigar un llac "mort". La consciència pública de la pluja àcida als Estats Units augmentà a la dècada del 1970 després que el ''[[New York Times]]'' publiqués informes del [[Bosc Experimental de Hubbard Brook]] de [[Nou Hampshire]] sobre la multitud d'efectes ambientals deleteris que s'havia demostrat que eren causats per la pluja àcida.<ref>Likens, G. E. i F. H. Bormann. 1974. Acid rain: a serious regional environmental problem. Science 184(4142):1176–1179.</ref><ref>[http://www.hubbardbrook.org/pubs/pub_search.php Search the HBES Publications]</ref>