Satèl·lit de comunicacions: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguts com satèl·lits -> coneguts com a satèl·lits
Petició de referències
Línia 1:
{{Navegació de vols espacials}}
Els ''' satèl·lits artificials de comunicacions ''' són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels [[GHz]] que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la [[Terra]]. El primer satèl·lit de comunicacions, el [[Telstar 1]], es va posar en òrbita el 1962.{{CC|data=desembre de 2013}} La primera transmissió de televisió via satèl·lit es va dur a terme el 1964.{{CC|data=desembre de 2013}}
 
== Satèl·lits geoestacionaris (GEO) {{CC|data=desembre de 2013}}==
{{AP|Satèl·lit geostacionari}}
El període orbital dels satèl·lits depèn de la seva distància a la Terra. Com més a prop estigui, més curt és el període. Els primers satèl·lits de comunicacions tenien un període orbital que no coincidia amb el de rotació de la Terra sobre el seu eix, de manera que tenien un moviment aparent al cel, això feia difícil l'orientació de les antenes, i quan el satèl·lit desapareixia al horitzó la comunicació s'interrompia.
Línia 10:
Hi ha una altura per la qual el període orbital del satèl·lit coincideix exactament amb el de rotació de la [[Terra]]. Aquesta alçada és de 35.786,04 quilòmetres. L'òrbita corresponent es coneix com el cinturó de Clarke, ja que va ser el famós escriptor de ciència-ficció [[Arthur C. Clarke]] el primer a suggerir aquesta idea l'any 1945. Vistos des de la terra, els satèl·lits que giren en aquesta òrbita semblen estar immòbils en el cel, per la qual cosa se'ls anomena ''' satèl·lits geoestacionaris '''. Això té dos avantatges importants per a les comunicacions: permet l'ús d'antenes fixes, ja que la seva orientació no canvia i assegura el contacte permanent amb el satèl·lit.
 
Els satèl·lits comercials funcionen en tres bandes de freqüències, anomenades C, Ku i Ka. La gran majoria d'emissions de televisió per satèl·lit es realitzen a la banda Ku{{CC|data=desembre de 2013}}
{|Align = "center" class = "wikitable" border = "1"
|-
Línia 41:
 
Cadascuna de les bandes utilitzades en els satèl·lits es divideix en canals. Per a cada canal sol haver en el satèl·lit un repetidor, anomenat [[transponedor|''' transponder ''' o ''' transponedor ''']], que s'ocupa de capturar el senyal ascendent i retransmetre de nou cap a la terra en la freqüència que li correspon.
 
[[Fitxer: Geostat.gif|thumb|200px|El punt verd i el marró estan sempre en línia en una òrbita geostacionària.]]
Cada canal pot tenir un ample de banda de 27 a 72 [[MHz]] i es pot utilitzar per enviar senyals analògics de vídeo i/o àudio, o senyals digitals que puguin correspondre a televisió (normal o en alta definició), ràdio digital (qualitat CD), converses telefòniques digitalitzades, dades, etc. L'eficiència que s'obté sol ser de 1 [[bit]]/s per [[Hz]], així, per exemple, un canal de 50 MHz permetria transmetre un total de 50 [[megabit|Mbit]]/s d'informació .
Linha 60 ⟶ 61:
Recentment s'han posat en marxa serveis de transmissió de dades via satèl·lit basats en el sistema de transmissió de la televisió digital, la qual cosa permet fer ús de components estàndard de baix cost. A més de poder utilitzar de manera [[Full Duplex|dúplex]] com qualsevol comunicació convencional via satèl·lit, és possible realitzar una comunicació simple en què les dades només es transmeten de la xarxa a l'usuari, i per al camí de tornada, aquest utilitza la xarxa telefònica (via mòdem o XDSI). D'aquesta manera la comunicació xarxa→ usuari es realitza a alta velocitat (típicament 400-500 kbit/s), de manera que s'obté una comunicació asimètrica. L'usuari evita així instal lar el costós equip transmissor de dades cap al satèl·lit. Aquest servei està operatiu a Europa des de 1997 a través dels satèl·lits [[Astra]] i [[Eutelsat]], i és ofert per alguns [[ISP (Internet)|proveïdors de serveis d'Internet]]. La instal lació receptora és de baix cost, hi ha targetes per a PC que permeten connectar directament el cable de l'antena, que pot ser la mateixa antena utilitzada per veure la televisió via satèl·lit.
 
== Satèl·lits d'òrbita baixa (LEO) {{CC|data=desembre de 2013}}==
Com hem dit, els satèl·lits amb òrbites inferiors a 36.000 km tenen un període de rotació inferior al de la Terra, pel que la seva posició relativa en el cel canvia constantment. La mobilitat és tant més ràpida com menor és la seva òrbita. El 1990 [[Motorola]] endegà un projecte consistent en posar en òrbita un gran nombre de satèl·lits (66 en total). Aquests satèl·lits, coneguts com a satèl·lits [[Iridium]] es col·locarien en grups d'onze en sis òrbites circumpolars (seguint els meridians) a 750 km d'altura, repartits de forma homogènia per tal de constituir una quadrícula que cobrís tota la terra. Cada satèl·lit tindria el període orbital de 90 minuts, de manera que en un punt donat de la terra, el satèl·lit més proper canviaria cada vuit minuts.
 
Linha 80 ⟶ 81:
 
 
{{ORDENA:Satellit De Comunicacions}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Enllaç AB|ru}}