Química inorgànica: diferència entre les revisions

El primer compost inorgànic important creat per l'ésser humà fou el [[nitrat d'amoni]], que serveix per la fertilització del sòl mitjançant el [[procés Haber-Bosch]]. Els compostos inorgànics esse sintetitzen per a usar-los com a [[catalitzador]]s, tals com l'[[òxid de vanadi (V)]] i el [[clorur de titani (III)]], o també com a [[reactiu]]s en [[química orgànica]], com l'[[hidrur de liti i alumini]].

Els mecanismes dels compostos de grups principals (grups 13-18) esse solen discutir dins el context de la química orgànica (de fet, els compostos orgànics són compostos dels grups principals). Els elements més [[pes atòmic|pesants]] que el C, N, O i F solen formar compostos amb més electrons que els que es poden predir amb la [[regla de l'octet]] (vegeu l'article sobre [[hipervalència]]). Els mecanismes de les seves reaccions difereixen dels compostos orgànics per aquesta raó. D'altra banda, els elements més lleugers que el carboni ([[Bor|B]], [[Beril·li|Be]] i [[Liti|Li]]), així com l'[[Alumini|Al]] i el [[Magnesi|Mg]] solen formar estructures deficients d'electrons que són electrònicament similars als [[carbocatió|carbocatio]]ns. Aquest tipus d'espècies tendeixen a reaccionar en vies associatives. La química dels [[lantànids]], finalment, coincideix en molts aspectes amb la química de l'alumini.

Els mètodes de sintetització inorgànica es poden classificar segons la volatilitat o solubilitat dels reactius components.<ref>Girolami, G. S.; Rauchfuss, T. B. i Angelici, R. J., Synthesis and Technique in Inorganic Chemistry, University Science Books: Mill Valley, CA, 1999 (en anglès)</ref> Els compostos inorgànics solubles són preparats fent servir mètodes de [[síntesi orgànica]]. Pels compostos que contenen metalls i que són reactius davant l'aire esse segueixen les tècniques de la [[línia de Schlenk]] i de la [[caixa de guants]]. Els compostos volàtils i gasos es manipulen en col·lectors de buit que consisteixen en conduccions de vidre interconnectades amb vàlvules que, en la seva totalitat, es poden buidar a 0,001&nbsp;[[mil·límetre de mercuri|mmHg]] o fins i tot menys. Els compostos es condensen fent servir [[nitrogen líquid]] (per sota dels 78&nbsp;[[grau Kelvin|K]]) o altres [[Criogènia|criogen]]s. Els sòlids esse solen preparar fent servir forns de tub, i els reactius i productes esse solen tancar en contenidors fets de [[sílex]] fos (SiO₂ amorf), tot i que de vegades es tracta de materials més específics com tubs soldats de [[tàntal]] o "vaixells" de [[platí]]. els productes i reactius es transporten entre zones de diferent temperatura per conduir reaccions.