Curiosity: diferència entre les revisions

| Mass = 900&nbsp; kg<ref>[http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/ Rover Fast Facts]</ref>

Va ser llançat des de [[Cap Canaveral]] el dia 26 de novembre del 2011, a les 16:02 [[CET]] a bord de la nau espacial MSL i va aterrar satisfactòriament a [[Aeolis Palus]], al cràter Gale de Mart el 6 d'agost de 2012, a les 07:17 CET.<ref name="youtube1"/> El punt d’aterratge del ''Curiosity'' (anomenat ''[[Bradbury Landing]]''),<ref name="NASA-20120822">{{citar web |cognom1=Brown |nom1=Dwayne |cognom2=Cole |nom2=Steve |cognom3=Webster |nom3=Guy |cognom4=Agle |nom4=D.C. |títol=NASA Mars Rover Begins Driving at Bradbury Landing |url=http://www.nasa.gov/home/hqnews/2012/aug/HQ_12-292_Mars_Bradbury_Landing.html |data=22 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta=22 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref> és a menys de 2,4&nbsp; km del centre del punt d'aterratge fixat la NASA pel ''rover'' després d'un viatge de 563,000,000&nbsp; km.<ref name="autogenerated1">{{cita notícia|títol=Impressive' Curiosity landing only 1.5 miles off, NASA says|url=http://www.cnn.com/2012/08/10/us/mars-curiosity/index.html?eref=mrss_igoogle_cnn|consulta=10 August 2012 |llengua=anglès}}</ref>

El ''rover Curiosity'' representava un 23% dels 3.893&nbsp; kg que pesava la nau del ''[[Mars Science Laboratory]]'', que tenia per única missió dur el ''rover'' des del llançament a la terra fins al moment de l’aterratge a [[Mart (planeta)|Mart]]. La resta de parts del MSL es van anar desprenent de la nau durant el viatge.

* '''Dimensions:''' el ''Curiosity'' té una massa de 899&nbsp; kg incloent-hi 80&nbsp; kg d'instruments científics.<ref name="MSLUSAToday">{{cita notícia |títol=Troubles parallel ambitions in NASA Mars project |obra=USA Today |url=http://www.usatoday.com/tech/science/space/2008-04-13-mars_N.htm |data=April 14, 2008 |consulta=May 27, 2009 |nom=Traci |cognom=Watson |llengua=anglès}}</ref> Fa 2,9&nbsp; m de longitud per 2,7&nbsp; m d'amplada i 2,2&nbsp; m d'alçada.<ref name="cnes">{{citar web|url=http://www.cnes.fr/web/CNES-en/5719-msl-09-at-a-glance.php |títol=MSL at a glance - CNES |obra=Cnes.fr |data= |consulta=3 setembre 2012 |llengua=anglès}}</ref>

:Els sistemes d'energia per radioisòtops son generadors que produeixen electricitat a partir de la descomposició natural del [[plutoni-238]], que és un [[isòtop]] no [[físsil]] del plutoni. La calor generada per la descomposició natural d'aquest isòtop es converteix en electricitat utilitzant [[Termoparell|termoparells]], que proveeixen el ''rover'' d'energia constant al llarg de totes les estacions de l'any i tant de dia com de nit. La calor residual es pot enviar a través de canonades a sistemes calents, alliberant energia elèctrica per al funcionament del vehicle i dels instruments.<ref name="MMRTG"/><ref name="MarsExplorationMMRTG">{{citar web |url=http://www.jpl.nasa.gov/news/fact_sheets/mars-power-heating.pdf |títol=Mars Exploration: Radioisotope Power and Heating for Mars Surface Exploration |format=pdf |obra=NASA/JPL |data=18 abril 2006 |consulta=3 setembre 2012 |llengua=anglès}}</ref> L'RTG del ''Curiosity'' és alimentat per 4,8&nbsp; kg de [[Diòxid de plutoni|diòxid de plutoni-238]] subministrat pel Departament d'Energia dels Estats Units,<ref>{{citar web | url=http://www.nasa.gov/pdf/604332main_APP%20MSL%20Launch%20Nuclear%20Safety%20FS%203-2-11.pdf | títol=Mars Science Laboratory Launch Nuclear Safety |obra=NASA/JPL/DoE |data=2 març 2011 |consulta=28 novembre 2011 |llengua=anglès}}</ref> empaquetat en 32 cubs, els quals tenen un volum aproximat de 20&nbsp; cm³.<ref name="MSLUSAToday"/>

:El generador d’energia del ''Curiosity'' és un RTG d’última generació construït per [[Boeing]] i [[Idaho National Laboratory]] anomenat Multi-Mission Radioisotope Thermoelectric Generator o MMRTG.<ref name="MSLPower">{{citar web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/technology/tech_power.html |títol=Technologies of Broad Benefit: Power |consulta=20 setembre 2008 |archiveurl = http://web.archive.org/web/20080614071650/http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/technology/tech_power.html <!-- Bot retrieved archive --> |archivedate = June 14, 2008 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar web | url= https://inlportal.inl.gov/portal/server.pt/community/newsroom/257/feature_story_details/1269?featurestory=DA_584674 | títol = Mars Science Laboratory team accomplishes mission goal by working together |consulta= 2012-08-12 |nom= Teri Ehresman | autor = INL |obra = Idaho National Laboratory |llengua=anglès}}</ref> Basat en la tecnologia clàssica dels RTG, el MMRTG representa una etapa del desenvolupament més compacta i flexible,<ref name="MSLPower"/> i està dissenyat per produir a l’inici de la missió 125 vats d’energia elèctrica i 2.000 vats d’energia tèrmica.<ref name="MMRTG"/><ref name="MarsExplorationMMRTG"/> La producció d’energia per part del MMRTG disminueix amb el temps conforme va disminuint la quantitat de plutoni. Està dissenyat per tenir una vida mínima de 14 anys i per produir 100 vats d’energia passats aquests 14 anys.<ref>{{citar web|url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/technology/technologiesofbroadbenefit/power/ |títol=Mars Science Laboratory – Technologies of Broad Benefit: Power |consulta=23 abril 2011 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar web|url=http://pdf.aiaa.org/preview/CDReadyMIECEC06_1309/PV2006_4187.pdf |títol=Overview of NASA Program on Development of Radioisotope Power Systems with High Specific Power |author=Ajay K. Misra |data=26 juny 2006 |consulta=12 maig 2009 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès}}</ref> El MMRTG pot generar 9&nbsp; MJ cada dia, que és molt més que l'energia que produïen els [[Panell solar|panells solars]] dels ''[[Mars Exploration Rover]]s'', els quals podien generar aproximadament 2,1&nbsp; MJ cada dia. Part de l'energia produïda pel MMRTG s'utilitza per carregar dues [[Bateria de ions liti|bateries d’ió liti]] recarregables. Això permet que es puguin satisfer demandes d'energia puntuals del ''rover'' quan aquest necessita durant un temps més energia de la que pot produir el generador. Cada bateria té una capacitat de 42 [[Ampere-hora|amper-hora]].

* '''Sistema de rebuig de calor:''' la temperatura al lloc d'aterratge de Mart pot anar dels +30 als -127&nbsp; °C al llarg de l'any marcià, per això cal un sistema tèrmic que escalfi el ''rover''. El sistema tèrmic pot aconseguir això de diferents maneres: passivament, a través de la dissipació de calor per part dels components interns; amb escalfadors elèctrics col·locats estratègicament en components clau, i utilitzant el sistema de rebuig de calor (HRS) del ''rover''.<ref name="DESCANSO">{{citation |nom= Andre Makovsky, Peter Ilott, Jim Taylor | contribution = Mars Science Laboratory Telecommunications System Design- Article 14 | títol = DESCANSO Design and Performance Summary Series |obra = Jet Propulsion Laboratory - NASA | lloc = Pasadena, California |data= novembre 2009| contribution-url = http://descanso.jpl.nasa.gov/DPSummary/Descanso14_MSL_Telecom.pdf |consulta= 7 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Aquest sistema utilitza un fluid bombejat a través de 60&nbsp; m de canonades que recorren el cos del ''Curiosity'' de manera que els components més sensibles es mantenen a temperatures òptimes.<ref name="HRS">{{citar web|nom=Susan |cognom=Watanabe | url=http://www1.nasa.gov/mission_pages/mars/images/20081209_msl.html |títol=Keeping it Cool (...or Warm!) |data=9 agost de 2009 |obra=NASA/JPL |consulta=19 de gener 2011 |llengua=anglès }}</ref> Aquest circuit també té la funció de rebutjar la calor quan el ''rover'' s'escalfa massa, i també pot captar la calor residual produïda pel generador, mitjançant el bombeig del fluid a través de dos intercanviadors de calor muntats al costat de l'RTG. L'HRS també és capaç de refredar els components del ''rover'' en cas de necessitat.<ref name="HRS"/>

* '''Ordinadors:''' el ''Curiosity'' porta dos ordinadors idèntics incorporats que s’anomenen Rover Computer Element (RCE). Aquests contenen memòries [[Resistència contra la radiació|endurides contra la radiació]] per poder suportar les grans quantitats de radiació provinents de l’espai i per protegir-lo dels cicles d’apagada del ''rover''. Cada memòria dels ordinadors inclou 256&nbsp; [[Kilobyte|kB]] d’[[EEPROM]], 256&nbsp; [[MB]] de [[DRAM]] i 2&nbsp; [[Gigabyte|GB]] de [[memòria flaix]],<ref name="Brains">{{citar web|url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/brains/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission: Rover: Brains |consulta=17 març 2009 |obra=NASA/JPL |llengua=anglès }}</ref> en comparació als 3&nbsp; MB d'EEPROM, 128&nbsp; MB de DRAM i 256&nbsp; MB de memòria flaix que duien els ''Mars Exploration Rovers''.<ref>{{citar publicació |cognom=Bajracharya |nom=Max | coautors=Mark W. Maimone; Daniel Helmick | article=Autonomy for Mars rovers: past, present, and future | publicació=Computer | volum=41| exemplar=12 |pàgines=45 | data=desembre 2008 | issn=0018-9162|llengua=anglès }}</ref>

:Els ordinadors RCE utilitzen una [[CPU]] [[RAD750]], que és un successor del [[RAD6000]] utilitzat en els ''Mars Exploration Rovers''.<ref>{{cite press release |url=http://www.baesystems.com/Newsroom/NewsReleases/autoGen_108517143749.html |title=BAE Systems Computers to Manage Data Processing and Command For Upcoming Satellite Missions |date=June 17, 2008 |accessdate=November 17, 2008 |work=BAE Systems |language=anglès }}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.baesystems.com/BAEProd/groups/public/documents/bae_publication/bae_pdf_eis_2008-08-1.pdf |títol=E&ISNow&nbsp; — Media gets closer look at Manassas |data=1 agost 2008 |consulta=17 novembre 2008 |obra=BAE Systems |llengua=anglès}} {{dead link|data=novembre de 2013|data=September 2010|bot=H3llBot}}</ref> La CPU RAD750 té capacitat per 400&nbsp; [[MIPS]], mentre que la RAD6000 tenia capacitat per 35&nbsp; MIPS.<ref>{{cita notícia |títol=RAD750 radiation-hardened PowerPC microprocessor |obra=BAE Systems |url=http://www.baesystems.com/download/BAES_052281/Space-Products--RAD750-component |format=PDF |data=1 juliol 2008 |consulta=7 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita notícia |títol=RAD6000 Space Computers |obra=BAE Systems |url=http://www.baesystems.com/BAEProd/groups/public/documents/bae_publication/bae_pdf_eis_sfrwre.pdf |format=PDF |data=23 juny 2008 |consulta=7 setembre 2009 |llengua=anglès}}</ref> Dels dos ordinadors, n’hi ha un que està configurat per funcionar de ''[[backup]]'' i en cas de problemes amb l'ordinador principal n'assumiria el seu rol.<ref name="Brains"/>

* '''Comunicacions:''' el ''Curiosity'' està equipat amb un [[Transponedor|transmissor i receptor]] de [[Banda X|bandes X]] que pot comunicar-se directament amb la Terra i una [[Ràdio Definida per Software|ràdio definida per software]] [[UHF]] Electra-Lite per comunicar-se amb els orbitadors de Mart.<ref name="DESCANSO"/> La comunicació amb els orbitadors és el camí principal que utilitza el ''rover'' per enviar les dades recollides a la Terra, ja que aquests tenen més energia i antenes més llargues i això els permet realitzar transmissions d’informació més ràpides.<ref name="DESCANSO"/> El ''rover'' també té dues ràdios UHF<ref name="DESCANSO"/> que envien senyals al satèl·lit [[Mars Odyssey]] i aquest els envia a la Terra. De mitjana es necessiten 14 minuts i 6 segons per enviar senyals de la Terra a Mart i viceversa.<ref>{{citar web |url=http://www.wolframalpha.com/input/?i=mars+earth+distance+ |títol=Mars-Earth distance in light minutes |obra=WolframAlpha |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> El ''Curiosity'' es pot comunicar amb la Terra directament a una velocitat de fins a 32&nbsp; kbit/s, però la major part de la transferència de dades la fa mitjançant els orbitadors [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i [[2001 Mars Odyssey|Odyssey orbiter]]. La velocitat de transferència de dades entre el ''Curiosity'' i cada orbitador pot arribar als 2&nbsp; Mbit/s i als 256&nbsp; kbit/s respectivament, però cada orbitador només es pot comunicar amb el ''Curiosity'' durant 8 minuts cada dia.<ref>{{citar web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/communicationwithearth/data/ |títol=Curiosity's data communication with Earth |obra=NASA |consulta= 7agost 2012|llengua=anglès }}</ref>

* '''Sistemes de mobilitat:''' igual que els ''rovers'' de les missions prèvies [[Mars Exploration Rover]] i [[Mars Pathfinder]], el ''Curiosity'' està equipat amb sis rodes de 50&nbsp; cm de diàmetre muntades en una suspensió ''[[rocker-bogie]]''. A diferència dels seus predecessors, el sistema de suspensió també va servir com a tren d'aterratge.<ref>{{citar web |títol=Next Mars Rover Sports a Set of New Wheels |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/msl20100701.html |obra=NASA/JPL|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar web | url = http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/building_curiosity.html | títol = Watch NASA's Next Mars Rover Being Built Via Live 'Curiosity Cam' |consulta= 16 agost 2012 |data= 13 setembre 2011 | obra= NASA|llengua=anglès }}</ref> Cada roda té tacs, i s'activen i s'orienten de manera independent, proporcionant una millor adherència del ''rover'' quan escala terrenys de sorra tova i quan es mou per damunt de les pedres. Cada roda del davant i del darrere es pot adreçar independentment, permetent que el ''rover'' giri sobre si mateix i que pugui fer revolts arquejats.<ref name="DESCANSO"/> Cada roda té un patró que ajuda a mantenir la tracció i deixa roderes amb marques sobre la superfície de Mart que després s’utilitzen per mesurar la distància recorreguda gràcies a les càmeres de bord. El patró de les rodes és el [[codi Morse]] per dir “JPL” (•--- •--• •-••).<ref>{{citar web|títol=New Mars Rover to Feature Morse Code|url=http://www.arrl.org/news/new-mars-rover-to-feature-morse-code|obra=National Association for Amateur Radio|llengua=anglès }}</ref> El ''rover'' és capaç d'escalar dunes de sorra amb pendents de fins a 12,5 graus.<ref> {{cita notícia |nom= Jeffrey Marlow | títol = Looking Toward the Open Road |data= 29 agost 2012 |obra = NASA | url = http://mars.jpl.nasa.gov/blogs/index.cfm?FuseAction=ShowBlogs&BlogsID=249 | obra = JPL - Martian Diaries |consulta= 3 setembre 2012 |llengua=anglès }}</ref> També pot suportar una inclinació d'almenys 50 graus en qualsevol direcció sense bolcar, però els sensors limiten automàticament el ''rover'' i no permeten que s'inclini més de 30 graus.<ref name="DESCANSO"/>

:El ''Curiosity'' és capaç de superar obstacles de fins a 65&nbsp; cm d’alçada.<ref name=facts> [http://www.jpl.nasa.gov/news/fact_sheets/mars-science-laboratory.pdf MSL – Fulla de fets {{en}}]</ref> Des de la seva base fins al terra hi ha una alçada de 60&nbsp; cm.<ref name='first drive'>[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/firstdrive/ Primera conducció {{en}}]</ref> La velocitat màxima de navegació automàtica s'estima que és d'uns 200&nbsp; m per dia, depenent d'una sèrie de variables com ara els nivells d'energia, la dificultat del terreny, el lliscament i la visibilitat.<ref name=facts/> El ''rover'' va aterrar a aproximadament 10&nbsp; km del peu de la [[Muntanya Sharp]]<ref> {{cita notícia |nom= Steve |cognom= Gorman | títol = Curiosity beams Mars images back |data= 8 agost 2011 | url =http://www.stuff.co.nz/science/7437621/Curiosity-beams-Mars-images-back | obra = Stuff - Science |consulta= 8 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref> i s'espera que recorri un mínim de 19&nbsp; km durant el seus primers dos anys de missió.<ref name="home">{{citar web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/overview/ |títol=Mars Science Laboratory&nbsp; — Homepage |obra =NASA|llengua=anglès }}</ref> Pot arribar a desplaçar-se a una velocitat de 90&nbsp; m/h, però la seva velocitat mitjana és de 30&nbsp; m/h.<ref name="home"/>

Una de les càmeres MastCam és la MAC (de l'anglès Medium Angle Camera), que té una [[distància focal]] de 34&nbsp; mm i un camp de visió de 15 graus. L'altra càmera MastCam és la NAC (de l'anglès Narrow Angle Camera), que té una distància focal de 100&nbsp; mm i un camp de visió de 5,1 graus.<ref name="MastCam"/> L'empresa Malin també va dissenyar dues Mastcams amb [[zoom]],<ref>{{citar web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/instruments/radiationdetectors/dan/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission |obra=NASA JPL |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> però no es van fer servir pel ''Curiosity'' perquè no hi havia prou temps per provar el nou maquinari, ja que s'aproximava la data de llançament.<ref>{{cita notícia|cognom=David|nom=Leonard|títol=NASA Nixes 3-D Camera for Next Mars Rover|url=http://www.space.com/11241-nasa-mars-rover-3d-camera-james-cameron.html|consulta=6 agost 2012|obra=Space.com|data=28 març 2011|llengua=anglès }}</ref>

Cada càmera té 8&nbsp; [[Gigabyte|GB]] de [[memòria flaix]], les quals poden emmagatzemar més de 5.500 imatges [[RAW]] i pot fer servir l'[[algorisme de compressió sense pèrdua]] a temps real.<ref name="MastCam"/> Les càmeres tenen la capacitat d’enfocar automàticament i això permet que se centrin en objectes des de 2,1&nbsp; m fins a l’infinit.<ref name="MastCamDescription"/> A més del [[filtre mosaic de Bayer]] que té cada càmera, també tenen una roda de filtres de vuit posicions. Mentre que el filtre mosaic de Bayer redueix el rendiment de la llum visible, els tres colors són pràcticament transparents amb longituds d’ona més llargues de 700&nbsp; nm i, per tant, tenen un efecte mínim en les observacions infrarojes.<ref name="MastCam"/>

La ChemCam està formada per una combinació d’instruments que en formen un de sol: un sistema d’[[espectroscòpia de plasma induïda per làser]] (LIBS, de l’anglès Laser-induced breakdown spectroscopy),una càmera coneguda com a Remote Micro Imager (RMI) i un telescopi.<ref name="FuncionamentChemCam">{{citar web | url = http://www.msl-chemcam.com/index.php?menu=inc&page_consult=textes&rubrique=64&sousrubrique=224&soussousrubrique=0&titre_url=ChemCam - How does ChemCam work? | títol = How Does ChemCam Work? |consulta= 20 agost 2012 |data= 2011 | obra = ChemCam Team|llengua=anglès }}</ref> El propòsit del LIBS és proporcionar compostos elementals de roca i sòl, mentre que la RMI donarà als científics que treballen amb la ChemCam imatges d'alta resolució de les zones de mostreig de les roques i el sòl que estudia el LIBS.<ref name="MSLChemCam">{{citar web |url=http://msl-scicorner.jpl.nasa.gov/Instruments/ChemCam/ |títol=MSL Science Corner: Chemistry & Camera (ChemCam) |obra=NASA/JPL |consulta=9 setembre 2009 |llengua=anglès }}</ref> El LIBS pot apuntar a una roca o a una mostra de sòl que estigui fins a 7&nbsp; m de distància i vaporitzar-ne una petita fracció i observar després l'espectre de llum emès per la mostra vaporitzada. Per vaporitzar una mostra utilitza fins a 75 microimpulsos de 5 nanosegons amb un làser de llum infraroja i una longitud d'ona de 1067&nbsp; nm.<ref name="FuncionamentChemCam"/><ref>{{citar web |url=http://libs.lanl.gov/ChemCam_Fact_Sheet.pdf |títol=ChemCam Fact Sheet |consulta=30 agost 2012 |format=pdf |cognom=Wiens |nom=Roger C. |coautors=Equip científic de la Chem Cam|data=juliol del 2004 |obra= |editor= |llengua=anglès |llengua=anglès }}</ref> Els [[Espectròmetre|espectròmetres]] de la ChemCam tenen la capacitat de detectar fins a 6.144 longituds d'ona diferents de llum ultraviolada, visible i infraroja.<ref>{{citar web | url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/news/whatsnew/index.cfm?FuseAction=ShowNews&NewsID=1315 - Rover's Laser Instrument Zaps First Martian Rock. | títol=Rover's Laser Instrument Zaps First Martian Rock. |consulta= 20 agost 2012 |data= 2012|llengua=anglès }}</ref> L'equip de la ChemCam espera analitzar dotze mostres de roques marcianes al dia.<ref name="FuncionamentChemCam"/>

La resolució de l’RMI permet que fotografiï objectes de fins a 1&nbsp; mm que estiguin a 10&nbsp; m de distància, i a aquesta distància té un camp de visió de 20&nbsp; cm.<ref name="MSLChemCam"/>El conjunt d’instruments ChemCam va ser dissenyat pel [[Laboratori Nacional de Los Álamos]] i pel laboratori francès [[CESR]].<ref name="MSLChemCam"/><ref>{{cita publicació| títol = Comparative study of different methodologies for quantitative rock analysis by Laser-Induced Breakdown Spectroscopy in a simulated Martian atmosphere |autors=Salle B., Lacour J. L., Mauchien P., Fichet P., Maurice S., Manhes G. |publicació=Spectrochimica Acta Part B-Atomic Spectroscopy |volum=61 |exemplar=3 |pàgines=301–313 |data=2006 |url=http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1580.pdf |format=PDF|llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita publicació| títol = Corrections and Clarifications, News of the Week |autors=Wiens R.C., Maurice S.|publicació=Science |volum=322 |exemplar=5907 |pàgines=1466 |data=2008|llengua=anglès }}</ref>

El ''Curiosity'' té quatre parells de càmeres de navegació en blanc i negre –dues al davant i dues al darrere- anomenades HazCams (acrònim de l’anglès:Hazard Avoidance Cameras).<ref name="HazardAvoidanceCameras">{{citar web |url=http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/eyesandother/ |títol=Mars Science Laboratory: Mission: Rover: Eyes and Other Senses: Four Engineering Hazcams (Hazard Avoidance Cameras) |obra=NASA/JPL |consulta=4 abril 2009 |llengua=anglès }}</ref><ref name="MSLPhotosynth"/> S’utilitzen per evitar possibles perills durant els desplaçaments del ''rover'' i també per col·locar de forma segura el braç robòtic sobre roques i mostres del sòl.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Les càmeres utilitzen llum visible per obtenir [[Estereoscòpia|imatges estereogràfiques en 3D]].<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Tenen un camp de visió de 120 graus i poden mapar el terreny que hi hagi fins a 3&nbsp; m davant del ''rover''.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/> Les imatges que capten les HazCams protegeixen el ''rover'' de possibles col·lisions contra obstacles no previstos i funciona en conjunció amb un software que permet al ''rover'' prendre ell mateix les decisions per la seva pròpia seguretat.<ref name="HazardAvoidanceCameras"/>

El ''Curiosity'' duu una càmera incorporada al seu braç robòtic anomenada MAHLI que pot obtenir imatges microscòpiques de roques i de mostres del sòl. Aquesta càmera pot fer fotografies de color real de 1600x1200 [[píxel]]s amb una resolució de fins a 14,5 [[micròmetres]] per píxel. Té una distància focal de 18,3&nbsp; mm fins a 21,3&nbsp; mm i un camp de visió de 33,8 a 38,5 graus.<ref name="MAHLI"/> La càmera té il·luminació [[LED]] amb llum blanca i ultraviolada per poder capturar imatges en la foscor i imatges de fluorescència.<ref name="MAHLI"/>

Durant el descens a la superfície marciana la càmera MARDI va fer fotografies en colot de 1600x1200 [[píxel]]s amb un temps d'exposició d'1,3 milisegons. Va començar a fer-les quan era a una distància de 3,7&nbsp; km de la superfície i en va seguir fent durant gairebé 2 minuts a un ritme de cinc [[fotogrames per segon]] fins que va estar a 5&nbsp; m del terra.<ref name="MARDI"/><ref>{{citar web | url = http://www.msss.com/msl/mardi/news/12Nov07/index.html | títol = Mars Descent Imager (MARDI) Update |obra = Malin Space Science Systems |data= 12 novembre 2007|consulta= 6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Té una escala de píxels que va dels 1,5&nbsp; m a 2&nbsp; km de distància fins als 1,5&nbsp; mm quan està a 2&nbsp; m i té un camp de visió circular de 90 graus. La MARDI té 8&nbsp; [[Gigabyte|GB]] de memòria interna i és capaç de guardar més de 4.000 imatges [[RAW]]. Les imatges capturades amb la MARDI van permetre que es pugues fer un mapa del terreny que envolta la zona d'aterratge del ''Curiosity''.<ref name="MARDI"/> La càmera JunoCam, de la sonda [[Juno (sonda)|Juno]], està basada en la MARDI.<ref>{{citar web |url=http://www.msss.com/all_projects/junocam.php |títol= Junocam, Juno Jupiter Orbiter |obra=Malin Space Science Systems |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

El ''Curiosity'' té un braç de 2,1&nbsp;  amb un extrem en forma de creu que conté cinc dispositius que poden girar en un rang de 350 graus.<ref name='rover arm'> {{citar web | url = http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/rover/arm/ | títol = Curiosity Rover - Arm and Hand |consulta= 21 agost 2012 | obra = JPL |ediotr = NASA|llengua=anglès }}</ref><ref name='Test challenges'> {{citar web | url = http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/20100021927_2010023816.pdf | títol = Mars Science Laboratory Sample Acquisition, Sample Processing and Handling: Subsystem Design and Test Challenges |consulta= 21 agost 2012 |nom= Louise Jandura | format = PDF | obre = JPL |editor = NASA|llengua=anglès}}</ref> El braç utilitza tres juntures per estirar-se cap endavant i per plegar-se quan el ''rover'' es desplaça. Aquest braç pesa 30&nbsp; kg i té un diàmetre, contant les eines que hi té muntades, de 60&nbsp; cm<ref name='stretches arm'> {{cita notícia | títol = Curiosity Stretches its Arm |data= 21 agost 2012 |obra = NASA | url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/msl/news/whatsnew/index.cfm?FuseAction=ShowNews&NewsID=1317 | obra = [[Jet Propulsion Laboratory|JPL]] |consulta= 21 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

Dos dels cinc dispositius són instruments en si, l'APXS i la càmera MAHLI. Els altres tres estan associats amb l'adquisició i la preparació de mostres i són: un trepant, un raspall i un mecanisme per recollir, tamisar i fraccionar les mostres de roques i sòl en pols.<ref name='rover arm'/><ref name='stretches arm'/> El forat que pot fer el trepant en una roca té un diàmetre d'1,6&nbsp; cm i de 5&nbsp; cm de profunditat.<ref name='Test challenges'/><ref name='Washington U'> {{citar web | url = http://earthweb.ess.washington.edu/ess-306/MSL-PIP.pdf | títol = MSL Participating Scientists Program - Proposal Information Package |consulta= 21 agost 2012 |data= 14 desembre 2010 | format = PDF |obra = Washington University|llengua=anglès }}</ref> El braç del ''rover'' permet situar l'APXS i la MAHLI a prop dels seus objectius i també obtenir mostres en pols de l'interior de les roques i dur-les fins al SAM i el CheMin dins del rover.<ref name='Test challenges'/>

El ''Curiosity'' fa 2,9&nbsp; m de longitud per 2,7&nbsp; m d’amplada i 2,2&nbsp; m d’alçada.<ref name="cnes"/> És més gran que els ''Mars Exploration Rovers'', que feien 1,5&nbsp; m de longitud i tenen una massa de 174&nbsp; kg incloent-hi els 6,8&nbsp; kg d’instruments científics, en comparació als 900&nbsp; kg del ''Curiosity''.<ref name="MSLUSAToday"/><ref>{{cite video | title=Mars Rovers: Pathfinder, MER (Spirit and Opportunity), and MSL | url=http://www.youtube.com/watch?v=D7kBTZAGhbs | location=Pasadena, California |date=12 abril 2008 |accessdate= 22 setembre 2011 |language=anglès}}</ref><ref>{{citar web |url=http://marsrovers.jpl.nasa.gov/newsroom/merlaunch.pdf |títol=Mars Exploration Rover Launches |format=PDF |data=juny 2003 |obra=NASA |consulta=6 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> En comparació a les càmeres PanCam de l{{'}}''Spirit'' i l{{'}}''Opportunity'', la MastCam-34 té una [[resolució òptica]] 1,25 vegades més alta i la MastCam-100 té una resolució òptica 3,67 vegades més gran.<ref name="MastCamDescription"/>

| [[Eberswalde (cràter marcià)|Cràter Eberswalde]] || {{Coord|23.86|S|326.73|E|globe:mars}} || -1.450&nbsp; m || Hi ha el delta d'un riu antic.<ref name="nasa10">[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/prelaunch/landingsiteselection/eberswalde2/ Mars Science Laboratory: Possible MSL Landing Site: Eberswalde Crater {{en}}]</ref>

| [[Holden (cràter marcià)|Cràter Holden]] || {{Coord|26.37|S|325.10|E|globe:mars}} || -1.940&nbsp; m || Hi ha el llit d'un llac sec.<ref name="nasa11">[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/prelaunch/landingsiteselection/holdencrater2/ Mars Science Laboratory: Possible MSL Landing Site: Holden Crater {{en}}]</ref>

| [[Gale (cràter marcià)|Cràter Gale]] || {{Coord|4.49|S|137.42|E|globe:mars}} || -4.451&nbsp; m|| Hi ha una muntanya de 5&nbsp; km ([[Aeolis Mons]]) de material <br />estratificat prop del centre.<ref name="nasa11">[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/prelaunch/landingsiteselection/holdencrater2/ Mars Science Laboratory: Possible MSL Landing Site: Holden Crater {{en}}]</ref><ref name="nasa12">[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/prelaunch/landingsiteselection/galecrater2/ Mars Science Laboratory: Possible MSL Landing Site: Gale Crater {{en}}]</ref> '''Lloc seleccionat'''.<ref name="Gale Crater3"/>

| [[Mawrth Vallis]] || {{Coord|24.01|N|341.03|E|globe:mars}} || -2.246 &nbsp; m || Hi ha un canal format per unes grans inundacions.<ref name="nasa13">[http://mars.jpl.nasa.gov/msl/mission/timeline/prelaunch/landingsiteselection/mawrthvallis2/ Mars Science Laboratory: Possible MSL Landing Site: Mawrth Vallis {{en}}]</ref>

El ''Curiosity'' va aterrar a la Fulla de Yellowknife, al Quad 51 d'[[Aeolis Palus]] al [[Gale (cràter marcià)|cràter Gale]].<ref name="NASA-20120810">{{citar web |coautors=[[NASA|NASA Staff]] |títol=Curiosity's Quad - IMAGE |url=http://mars.jpl.nasa.gov/msl/multimedia/images/?ImageID=4408 |data= 10 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta= 11 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref name="NASA-20120809">{{citar web |cognom1=Agle |nom1=DC |cognom2=Webster |nom2=Guy |cognom3=Brown |nom3=Dwayne |títol=NASA's Curiosity Beams Back a Color 360 of Gale Crate |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/news/msl20120809.html |data= 9 agost 2012 |obra=[[NASA]] |consulta= 11 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref><ref name="BBC-20120809">{{cita notícia |cognom=Amos |nom=Jonathan |títol=Mars rover makes first colour panorama |url=http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-19201742 |data= 9 agost 2012 |obra=[[BBC News]] |consulta= 9 agost 2012 |llengua=anglès }}</ref><ref name="USA-20120809">{{cita notícia |cognom=Halvorson |nom=Todd |títol=Quad 51: Name of Mars base evokes rich parallels on Earth |url=http://www.usatoday.com/tech/science/space/story/2012-08-09/mars-panorama-curiosity-quad-51/56922978/1 |data= 9 agost 2012 |obra=[[USA Today]] |consulta=12 agost 2012|llengua=anglès }}</ref> Aquesta zona s'ha rebatejat amb el nom de ''[[Bradbury Landing]]'' (zona d'aterratge Bradbury en català) en honor a [[Ray Bradbury]], autor d'obres de ciència-ficció.<ref name="NASA-20120822" /> El cràter Gale, que s’estima que es va formar per un impacte fa uns tres mil cinc-cents milions d’anys, es creu que que s’ha anat omplint gradualment per sedimentació, primer dipositant-se els sediments per l'aigua i després pel vent fins que es va cobrir completament. Després l’erosió del vent es creu que hauria anat retirant els sediments deixant una muntanya de 5,5&nbsp; km d’alçada, anomenada [[Aeolis Mons]] o Muntanya Sharp, al centre del cràter, que fa 154&nbsp; km. Per això es creu que el ''Curiosity'' pot tenir l’oportunitat d’estudiar dos mil milions d’anys d’història marciana analitzant els sediments que han quedat exposats a la muntanya. A més, el seu lloc d’aterratge es creu que és a damunt o a prop d’un [[ventall al·luvial]], que se suposa que és el resultat d’un fluix d’aigua subterrània, ja sigui abans de la deposició dels sediments erosionats o en algun altre moment més proper en la història geològica marciana.<ref>{{citar web|url=http://www.nature.com/news/crater-mound-a-prize-and-puzzle-for-mars-rover-1.11122|títol=Crater mound a prize and puzzle for Mars rover|obra=Nature|nom=Eric|cognom=Hand|data=3 agost 2012|consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar web |url=http://themis.mars.asu.edu/feature/22 |títol=Gale Crater's History Book |obra=Mars Odyssey THEMIS |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès}}</ref>

El ''Curiosity'' va canviar la seva configuració de vol per una configuració d'aterratge mentre la nau MSL el despenjava simultàniament amb una corda de 20&nbsp; m per aconseguir un aterratge suau a la superfície de Mart.<ref>{{citar web |url=http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/multimedia/gallery/pia13282.html |títol=Final Minutes of Curiosity's Arrival at Mars |obra=NASA/JPL |consulta=8 abril 2011 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar web |url=http://blogs.scientificamerican.com/guest-blog/2011/11/28/sky-crane-how-to-land-curiosity-on-the-surface-of-mars/ |títol=Sky Crane – how to land Curiosity on the surface of Mars |coautors=Teitel, Amy Shira |data=28 novembre 2011 |obra=Scientific American |consulta=6 agost 2012|llengua=anglès }}</ref><ref>{{cita notícia |nom= Mike Snider | títol = Mars rover lands on Xbox Live |data= 17 maig 2012 | url = http://www.usatoday.com/tech/science/space/story/2012-07-16/nasa-mars-rover-game/56253212/1 | obra = USA Today | coautors=Snider, Mike|consulta= 27 juliol 2012 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{citar web|títol=Mars Science Laboratory: Entry, Descent, and Landing System Performance| url=http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/20090007730_2009006430.pdf |obra=[[NASA]]|data=març 2006|pàgines=7 |llengua=anglès}}</ref> Un cop les rodes del ''rover'' van tocar el terra, va esperar dos segons per confirmar que era damunt de terra ferma i va accionar uns perns explosius que van permetre que el ''rover'' es desenganxés de la corda. Aleshores, la nau que ajudava al ''Curiosity'' en l'aterratge va anar caient fins a estavellar-se contra el terra i el ''rover'' es va començar a preparar per iniciar la part científica de la missió.<ref name="ellipse"/>

Segons els científics de l'Institut de Conservació Getty a [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], l'instrument CheMin que hi ha a bord del ''Curiosity'' podria ser un mitjà potencialment valuós per examinar obres d'art antigues sense danyar-les. Fins fa poc, hi havia pocs aparells que estiguessin disponibles per determinar la composició d'una mostra física sense tallar-ne una part que fos prou petita com per no danyar l'obra d'art. El CheMin, en canvi, dirigeix un feix de [[raigs X]] en partícules de 400&nbsp; [[micròmetres]]<ref>{{citar web|títol=inXitu Press Release|url=http://www.inxitu.com/new/pdf/NASA%20invention%20of%20the%20year%20award%20v2.pdf|data= 10 març 2011|consulta= 13 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref> i llegeix la [[radiació]] que li torna [[Dispersió (física)|dispersada]] per determinar la composició d'un artefacte en qüestió de minuts. Els enginyers van crear una versió més petita i portàtil del CheMin anomenada ''X-Duetto''. Actualment l'utilitzen els científics del Getty per analitzar una col·lecció d'antiguitats del museu i de les ruïnes romanes d'[[Herculà]], [[Itàlia]].<ref>{{citar web|títol=Martian rover tech has an eye for priceless works of art |url=http://www.newscientist.com/blogs/onepercent/2012/08/martian-rover-tech.html?DCMP=OTC-rss&nsref=online-news |data=10 agost 2012 |consulta=13 agost 2012 |llengua=anglès}}</ref>

|Fitxer:Curiosity wheel pattern morse code.png|Les rodes del ''Curiosity'' fan 50&nbsp; cm de diàmetre i hi tenen inscrit en codi morse les lletres JPL, en referència al ''[[Jet Propulsion Laboratory]]''.

|Fitxer:NASA-MSL-Curiosity -Heat-shield.674789main pia16021-full full.jpg|L’escut protector de calor de 4.5&nbsp; m de diàmetre s’allunya del ''rover'', fotografiat per la MARDI, instal·lada a la part inferior del ''Curiosity''. Sol 0 (06-08-2012 05:15 UTC).