Noucentisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') |
|||
Línia 3:
El '''noucentisme''' va ser un moviment [[literatura|literari]] i [[art]]ístic [[Catalunya|català]] de principis del [[segle XX]]. Va començar el [[1906]] amb la creació de [[Solidaritat Catalana]] i va acabar amb el [[cop d'Estat]] de [[Miguel Primo de Rivera]] el [[1923]], bé que la seva petjada estètica perdurà fins la [[guerra civil]] i fins i tot després d'aquesta. [[Eugeni d'Ors]] va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves ''Gloses'', encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle. El nom prové del referent directe del [[Quattrocento]] (1400) i [[Cinquecento]] (1500) [[Itàlia|italians]] (Noucentisme per 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic. També, nou, és l'adjectiu contrari a vell.
A partir de la segona dècada del segle XX, com alternativa al [[Modernisme català|Modernisme]], naixerà el moviment noucentista, basat en
Es tracta d'un moviment molt lligat a la política i liderat per la [[burgesia]] a diferència d'altres períodes marcats per la revolució o el canvi, ja que els noucentistes reivindiquen l'ordre i el seny. Igualment, les institucions van fomentar el noucentisme recolzant les inversions culturals des de la [[Mancomunitat de Catalunya]].
Línia 38:
[[Fitxer:18. Casa Masramon.jpg|right|thumb|150x150px|Casa Masramon.Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic]]
Arquitectes com [[Josep Goday i Casals]] <ref name="Capgros">{{cite web |url=http://www.capgros.com/portal_capgros/report/archivos_noticias/mataroenrere108.pdf |title=Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals |last1=Reixach i Puig |first1=Ramon|last2= |first2= |date= |work=Capgros.com|publisher=Capgròs Comunicació S.L. |accessdate=21 July 2012}}</ref> o
Bona part dels autors noucentistes (o que van influir en aquest moviment) es van agrupar a l'associació [[Les Arts i els Artistes]].<ref>{{GEC|0126749}}</ref> La segona generació va conrear més l'escultura i l'arquitectura, com prova l'obra de [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]], un dels preconitzadors de la ciutat com a ideal català. Aquests artistes volen intervenir a l'espai públic, en el disseny de mobiliari urbà i elements funcionals.
Línia 46:
== Pensament ==
El Noucentisme va significar un esforç de creació d'infraestructures i, en filosofia, va ajudar a crear un marc de reflexió cívica. El principal valor, malgrat la derrota final del seu somni, deriva
En aquest context, la [[filosofia]] resulta la baula menys innovadora de la cadena cultural que volia cisellar el Noucentisme. Un pensament que tenia el nucli en la [[llengua]] ([[Pompeu Fabra]]) i en la història nacional (de [[Rovira i Virgili]] a Soldevila). Això s'explica per quatre raons fonamentals. Les dues bàsiques, però, que cal subratllar són: en primer lloc, la manca d'una tradició universitària potent, tot i la presència d'alguns professors universitaris significatius però aïllats, com Serra i Húnter, Xirau i més tard Mirabent. En segon lloc, la pressió d'un tomisme reressagat que veia de mal ull el naixement d'un pensament perillosament laic. Si bé és cert que l'any 1912 es creava la secció de filosofia a la Universitat de Barcelona, amb Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau al capdavant, la pobresa de mitjans era aclaparadora.<ref name="gencat1306"/>
| |||