Teoria de l'estat estacionari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-evidències +proves)
Línia 3:
D'acord amb la teoria de l'estat estacionari, la disminució de la densitat que produeix l'Univers en expandir-se es compensa amb una creació contínua de matèria. A causa que es necessita poca matèria per igualar la densitat de l'[[Univers]] –2 àtoms d'[[hidrogen]] per cada m³ i en cada 1.000 milions d'anys–, aquesta teoria no s'ha pogut demostrar directament. La teoria de l'estat estacionari sorgeix de l'aplicació de l'anomenat [[principi cosmològic]] perfecte, el qual sosté que per a qualsevol observador l'Univers ha de semblar el mateix en qualsevol lloc de l'espai. La versió perfecta d'aquest principi inclou el [[temps]] com a variable segons el qual l'Univers no només presenta el mateix aspecte des de qualsevol punt des del que és observat sinó també en qualsevol instant de temps, i les seves propietats generals són constants tant en l'espai com en el temps.
 
Els problemes amb aquesta teoria van començar a sorgir a finals dels anys 60, quan les evidènciesproves observacionals van començar a mostrar que, de fet, l'Univers estava canviant: es van trobar [[quàsars]] només a grans distàncies, no a les [[galàxies]] més properes. La prova definitiva va arribar el [[1965]] amb el descobriment de la radiació de fons de microones, doncs en un model estacionari l'Univers ha estat sempre igual i no hi ha raó perquè es produeixi una radiació de fons amb característiques tèrmiques. Buscar una explicació requereix l'existència de partícules de longitud mil·limètrica en el medi intergalàctic que absorbeixi la radiació produïda per fonts galàctiques extremadament lluminoses, una hipòtesi massa forçada.
 
== Autors moderns ==