Enric Sagnier i Villavecchia: diferència entre les revisions

Sagnier formà part com a jurat en l'adjudicació de projectes per a l'[[Exposició Internacional de 1929|Exposició Internacional]] de [[1929]] a Montjuïc; entre d'altres, fallà al concurs per al Palau Central de l'exposició –actual Palau Nacional i seu del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]–.<ref name="Santi"/> Coincidint amb els preparatius de l'exposició, s'encarregà a Sagnier la restauració del Palau Episcopal de Barcelona; l'obra es va centrar en la modificació del pati, amb el descobriment d'una finestra gòtica i les arcades romàniques originals, a les que es va afegir una escala de nova creació. Com a arquitecte diocesà rebé també l'encàrrec, junt a [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]], del trasllat del cor de la [[Catedral de Barcelona]], projecte que no es dugué a terme. Igualment, com a diputat provincial realitzà també el Palau de les Diputacions per l'Exposició de 1929, d'estil gòtic-plateresc, amb una escultura eqüestre de ''Sant Jordi'' de Josep Llimona,i a l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] construí el Pavelló de les Províncies Catalanes, amb un edifici en forma de [[masia]] catalana.<ref>Santi Barjau, ''Retrat de Sagnier'', a ''Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931'', pàg. 665.</ref>