Anthony Eden: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo categoria |
m Corregit: participà a la [[Conf -> participà en la [[Conf |
||
Línia 28:
L'any [[1945]], la victòria del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]] portà als conservadors a l'oposició. Durant aquest temps, Eden fou el líder del seu partit a la [[Cambra dels Comuns del Regne Unit|Cambra dels Comuns]], però sempre es mantingué en un segon pla dins del partit. La seva situació personal (depressiu a causa del seu divorci i la desaparició d'un fill a la guerra) i la seva lleialtat a [[Winston Churchill|Churchill]] van fer que mai es decidís a agafar les regnes del partit.
Amb el triomf conservador de [[1951]] però, tornà a ser nomenat Ministre d'Afers Exteriors per tercera vegada. Entre [[1951]] i [[1955]] va haver de fer front a certs moments difícils i va haver de prendre decisions certament polèmiques fruit de la [[Guerra Freda]] cada cop més evident. Així, alegant qüestions de salut, alliberà a presoners [[nazis]] com ara bé [[Albert Kesselring]] o [[Erich von Manstein]]. D'altra banda però, feu de mitjancer entre [[França]] i [[Vietnam]] a la [[Conferència de Ginebra (1954)|Conferència de Ginebra]], que segellà la pau entre ambdues el [[1954]], i participà
L'any [[1955]], amb la retirada de Churchill, esdevingué finalment [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre]]. La seva vida dedicada a la diplomàcia exterior però, li va resultar un llast en aquest nou càrrec, donat que no disposava de coneixements de política interna o econòmica. Durant el seu mandat, aquests àmbits quedaren en mans dels seus ministres, mentre ell mateix seguí liderant la política exterior.
| |||