Nur-ad-Din Muhàmmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: articipar al setge d' -> articipar en el setge d' |
||
Línia 3:
[[Nur al-Din Mahmud]] d'Alep es pot considerar que era el seu sobirà. Junt amb aquest va participar en una campanya contra els [[seljúcides]] de [[Konya]] o [[Sultanat de Rum|Rum]] que amenaçaven als [[danishmèndides]] de [[Sivas]], protegits de Nur al-Din.
Inicialment els ortúquides reconeixien la sobirania nominal de l'atabeg [[zengita]] de Mesopotàmia ([[Mossul]]) però Nur al-Din Muhammad aviat es va adonar que era més convenient donar suport a [[Saladí]], que dominava [[Egipte]] i s'estava apoderant dels dominis zengites a Síria. Saladí en premi per la seva lleialtat, va ocupar Amida ([[1183]]) i la va cedir en feu a Muhammad, que feia molt de temps que la volia, i que s'hi va traslladar tot seguit, com a premi pel seu ajut el 1182 en el setge de [[Mossul]]. Al final de l'estiu de 1184 va participar
A la mort de Nur al-Din Muhammad vers el [[1184]] o [[1185]] els seus dominis es van repartir entre el seu fill Kutb al-Din Sukman, que va governar a [[Amida (Armènia)|Amida]] i [[Hisn Kayfa]], i Imad al Din Abu Bakr, germà del difunt, que va governar a [[Khartpert]]. La debilitat dels ortúkides afavoria el reconeixement de l'autoritat superior de Saladí.
| |||