Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

De fet, va ser França qui va posar més dificultats per acceptar el Comitè com a govern reconegut a l'exili. El govern d'[[Édouard Daladier]] va ser ambivalent respecte les ambicions del Comitè i de Txecoslovàquia en general. Tot i que havia considerat públicament el pacíficament de Hitler com el camí cap a la guerra, finalment Daladier es va rendir als desigs de [[Neville Chamberlain]]. Un cop iniciada la guerra, ell i el seu govern van dubtar sobre quin era el major perill, si els [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètics]] o els [[Tercer Reich|nazis]]. De la mateixa manera, tot i que va fer extensiu el reconeixement al Comitè com una agència no governamental, el seu govern es va mantenir neutral respecte al mateix Beneš, i va veure moltes possibilitats a una Txecoslovàquia de post-guerra. Una de les seves principals objeccions a donar un reconeixement oficial a Beneš era la situació confosa a l'aleshores independent [[República Eslovaca (1939-1945)|Eslovàquia]]. El govern francès de l'hivern de 1939 considerava que en Beneš no parlava necessàriament en nom de tots els txecoslovacs, basant-se en la situació d'Eslovàquia. Per això mateix la diplomàcia francesa va ser àgil amb en Beneš. Va evitar qualsevol expressió directa de suport al desig del Comitè de Beneš de retornar a la Primera República.<ref name=End/> Tanmateix, com que Beneš era clau per aconseguir el suport militar del ben entrenat exèrcit txecoslovac, França es va convertir en la primera nació en signar un tractat amb el Comitè. L'acord del 2 d'octubre de 1939 entre França i Beneš peremetia la reconstitució de l'exèrcit txecoslovac en territori francès.<ref name=End/> Finalment, unitats de la Primera Divisió de l'exèrcit txecoslovac van lluitar al costat dels francesos a les darreres etapes de la [[Batalla de França]].

 

Aquest dubte es va esvair la primavera de 1942. Després de quasibé sis mesos de planificació darrere les línies enemigues, els espies txecs a Bohèmia van ferir de mort [[Reinhard Heydrich]], el dictador que encapçalava [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]]. L'èxit d'aquesta missió, l'[[Operació Anthropoide]], va provocar que el Regne Unit i França rebutgessin formalment l'Acord de Munic, atorgant la legitimitat ''[[de iure]]'' al govern de Beneš com a continuació de la Primera República.