Diferència entre revisions de la pàgina «Bolxevisme»

4 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
m (Bot: corregint els apòstrofs (26))
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +'))
# L'aliança de la [[classe social|classe]] [[obrer]]a amb el [[llaurador]]s per a derrocar l'autocràcia russa, portar a terme els objectius democràtics de la revolució i enfrontar les vacil·lacions i traïcions de la [[burgesia]].
# La liquidació dels [[latifundi]]s terratinents i l'entrega de la terra als llauradors.
# El reconeixement del [[dret a l’autodeterminaciól'autodeterminació]] de les nacions oprimides per [[Rússia]].
# La condició de pertànyer a una organització del partit per a ser considerat membre d'ell.
# La necessitat de construir un partit l'organització interna del qual es basara en el "[[centralisme democràtic]]", amb militants professionals, que garantiren l'homogeneïtat [[ideologia|ideològica]] i la capacitat d'organització, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder polític (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revolució.
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Alexander Kerensky]] i van formar un govern paral·lel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kerensky recolzat per les forces polítiques ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Democràtic Constitucional|liberals]] i [[Partit Social-Revolucionario|social-revolucionaris]]) i el bolxevic recolzat pels soviets obrers.
 
Els bolxevics van ser partícips d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]] i a l'octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecció que els va portar al poder de manera oficial. El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l’Assembleal'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L'assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconéixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets. Durant la nit del mateix dia, [[Lenin]] va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
 
El terme s'utilitza sovint com a sinònim de [[comunisme|comunista]], encara que este pròpiament no ho siga.
851.856

modificacions