Partit Independentista Porto-riqueny: diferència entre les revisions

El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de [[1972]] quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social, i fins i tot elements de les [[socialisme|idees socialistes]] que van cobrar apogeu després de la [[Revolució Cubana]]. Després de les esmentades eleccions el partit va sofrir una transformació radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita campal pel lideratge contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderats per les figures de [[Carlos Gallizá]] i [[Luis Ángel Torres]] que es cridaven a si mateixos "els terceristas" per no estar amb un o un altre grup, plantejaven la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de cort marxista-leninista i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. El grup liderat per [[Rubén Berríos Martínez]], recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cúpula fos qui nomenés el president de la col·lectivitat i se li va arribar a conèixer com a "Rubén i els bruts" per ser gent de poble. Eventualment els "terceristas" van abandonar o van ser expulsats del partit, qui al costat de la joventut universitària del PIP cridada Joventut Independentista Universitària van començar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundació del Moviment Socialista Popular el 1974 (organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el [[Moviment Socialista de Treballadors]]). Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la Marina de Guerra nord-americana de l'illa-municipi de [[Vieques]]. Un sector dels líders terceristas, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el Moviment Socialista de Treballadors, s'han alineat més amb el ''Partit Popular Democràtic'' i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del [[PIP]].

 

 

Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre la franquícia o més bé el dret a postular candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra el líder annexionista Pedro Rosselló, i de líders del [[Moviment Independentista Nacional Hostosiano]] (MINH) a favor del candidat colonialista [[Aníbal Acevedo Vilá]] i en contra del PIP. En l'elecció més recent el PIP en va sofrir una dels seus moments més baixos quan va rebre prop de 60.000 vots, després d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripció del partit en temps rècord.