Idea: diferència entre les revisions

Una '''idea''' és un producte del [[pensament]], l'expressió d'un [[concepte]]. El terme idea tradueix la paraula grega ''eidos'', que també es pot traduir per “forma”, i té relació directe amb alel significat d'allò que es veu, allò que es pot veure. Tenint en compte que el terme "forma" (relacionat amb idea) s'ha d'entendre en el sentit que té en paraules com in-formació, i que el terme grec relacionat amb "veure" és ''teorein'' ([[teoria]]), es mostra la relació entre aquests significats. Així, una idea seria tot allò que es pot concebre [[ment]]alment, l'objecte de les teories o, més acuradament, el [[significat]] d'una [[oració]]. Els conceptes, en canvi, farien referència més aviat als termes generals.

Les idees en filosofia equivalen a l'essència del [[coneixement]]. El terme neix amb [[Plató]] i la seva divisió del món entre el món sensible (visible, en diu Plató) i el món de les idees, allò que és autènticament real. Així, les idees són, per Plató, l'autèntica realitat que el món visible o sensible (anomena així perquè es copsa pels sentits, en oposició al món de les idees o intel·ligible perquè es copsa per la ment) es limita a copiar. Així, en la perspectiva platònica, de la mateixa manera que, per exemple, una casa física és la realització (imperfecta) dels plànols ideats en la ment de l'arquitecte, el conjunt del món físic és possible perquè realitza les idees perfectes de les entitats matemàtiques (quadrats, cercles, esferes, nombres…)i llurs relacions. [[Aristòtil]], en canvi, dóna més rellevància a la noció d'idea com a forma. Tot el que existeix és una composició de [[matèria]] i [[Forma geomètrica|forma]], i aquesta és una relació indissociable: no pot existir cap matèria que no tingui una determinada forma (o posseeixi una determinada informació), de la mateixa manera que no es pot donar cap ''forma que no ho sigui d'alguna matèria. Aquesta és la concepció coneguda com a [[hilemorfisme]]. A diferència de Plató, doncs, no creu que puguin existir idees o formes "separades". Mentre que Plató defensa un [[dualisme]] [[ontologia|ontològic]] (dos mons diferents i separats, com si existissin les idees separades de les coses), Aristòtil pensa que les formes o idees no poden tenir existència separada. En el pensament [[cristianisme|cristià]] es va imposar la perspectiva platònica i alguns autors, com [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]], per exemple, van estendre la teoria de Plató considerant que les idees serien com els continguts de la ment divina i el món físic (creat per Déu) seria la seva concreció. La filosofia escolàstica va reanomenar aquestes idees de la ment divina com a idees exemplars.

Una posició intermèdia és la que defensa [[Kant]], pel qual per pensar cal disposar -ala l'igual que ho defensaven els empiristes- de dades subministrades pels sentits, però aquestsaquestes dades per si mateixes -tal com ho deien els racionalistes- no poden donar lloc a pensaments, sinó que cal que estiguin estructurades mentalment per les ''categories'' del pensament o per les ''intuïcions pures'' de la [[Sensibilitat (biologia)|sensibilitat]]. Així, per exemple, si pensem en ''una'' taula que ''està enmig'' de ''dues'' cadires, els nostres sentits ens han de subministrar imatges d'objectes, però la noció d'"una" X que està "enmig" de "dues" i són elaboracions mentals. De feta mai ningú no ha "vist" ''una'', sinó que ha vist objectes que la nostra ment "unifica"; tampoc no hem vist mai "enmig", sinó objectes que la nostra ment ordena en l'espai i en el temps. El nostre [[enteniment]] aporta aquestsaquestes categories: unitat, relació, causa, etc. i disposa els objectes en l'[[espai]] i el [[temps]]. Aquesta concepció s'anomena [[idealisme transcendental]]

O una pensada. O una ocurrència. Tenir-ne una de bona pot canviar la cara del món o omplir les butxaques d'algú, perquè les idees valen diners. De fet, fins i tot les enregistrem perquè no enens les prenguin. Hi ha una anècdota que és il·lustrativa. [[Orson Welles]], abans d'anar-se'n a Europa, va parlar a [[Charles Chaplin]] d'una idea que tenia per fer una pel·lícula. Aquest va filmar ''Monsieur Verdoux'' robant-li la idea. En tornar, abans d'estrenar-se, Orson Welles li ho va retreure i Chaplin no li ho discutí, simplement va pagar. Hi ha idees sorprenents que trobem als museus, com els llavis-sofà de [[Mae West]] o el telèfon-llangosta, ambdues de [[Salvador Dalí]].

; Idea transformada : No es tracta de [[plagi]], que és una transcripció ''ipsis leteris''. Es tracta d'utilitzar la mateixa idea, però d'una altra manera. Així la [[Vida]] del trobador català [[Guillem de Cabestany]] és transformada en una de les històries que s'expliquen a elal ''[[Decameró]]'', de [[Giovanni Boccaccio]]. Hi ha idees robades que no són plagi, com l'''[[Enric V]]'', de [[Shakespeare]], que manllevà a un autor de l'època.