Cultiu microbiològic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (3) i pronoms (3) |
m Corregint errors lingüístics |
||
Línia 26:
En funció de la fisiologia de l'organisme que es vol fer [[proliferació cel·lular|proliferar]] cada medi ha de dur uns o altres [[nutrient]]s. A més cada microorganisme pot tenir unes determinades toleràncies a la presència d'[[oxigen]] cosa que pot requerir una o altre tipus de cultiu. En general per a organismes que toleren bé la presència d'[[oxigen]] (aeròbics, anaeròbics facultatius i aerotolerants) no s'utilitzen mètodes per evitar la seva exposició a aquest element present a l'atmosfera. Tanmateix els anaeròbics solen requerir el seu cultiu dins de dispositius en que s'exclou la presència d'oxigen. Hi ha per exemple les gerres d'anaeròbics que consumeixen l'oxigen, bé sigui amb una flama o bé introduint un gas inert (generalment nitrogen) que desplaci el gas de l'atmosfera, o bé afegint substàncies que consumeixin l'oxigen (p.ex. [[sulfit]]). Altres mètodes de cultiu per a anaeròbics poden ser el cultiu en [[placa de Petri]] amb cobertura d'[[agarosa|agar]] o el '''cultiu en dilució de tub''' on la mostra és embeguda en agar líquid usualment dins d'un [[tub d'assaig]], un cop es refreda l'agar aquest se solidifica.
Un cop inoculat en un medi de cultiu cal incubar la mostra a una [[temperatura]] adequada per afavorir la multiplicació òptima. La majoria de microorganismes patògens solen requerir temperatures òptimes al voltant de 37
[[File:Bacterial growth en.svg||thumb|Corba típica de creixement de les poblacions microbianes en cultius tancats. ]]
| |||