Àhmad al-Mansur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'acord en què -> d'acord que |
m Corregit: ic on es fabricaven miler de peces d'or pels -> ic on es fabricaven milers de peces d'or pels |
||
Línia 36:
El sultà va escriure al sobirà del Sudan, demanant una contribució en or per finançar els exèrcits de l'islam. L'''askya'' s'hi va oposar. L'expedició al Sudan va sortir de Marràqueix el [[16 d'octubre]] de [[1590]] a les ordes del general Djawdhar Pasha, i va arribar al [[riu Níger]] tres mesos després al començament de [[1591]]; el ''askya'' de [[Gao]] (els marroquins l'anomenaven Kaghou) va presentar batalla prop de la seva capital però al no disposar d'armes de foc, fou fàcilment derrotat i va haver de demanar la pau. Els marroquins van entrar a [[Tombuctú]] (Tinbuktu); els principals ''fakihs'' de Tombuctú (entre els quals l'escriptor Abu l-Abbas Ahmad ibn Ahmad Baba <ref> fou alliberat el [[20 de maig]] de [[1596]] junt amb la seva família</ref>) foren deportats a Marràqueix. L'askya (Ishaq) es va retirar a Gao on Djawdhar el va perseguir i el rei enemic va oferir la submissió i un important tribut; Djawdhar va demanar instruccions al sultà. El setge i la resposata s'allargava i el clima era dolent, i el general es va retirar cap a Tombuctú. Aquesta retirada fou coneguda per Ahmad al-Mansur que va destituir a Djawdhar i va nomenar al seu lloc un altre general, Mahmud Zarkun, que va tornar a Gao que Ishaq ja havia evacuat cap a Koukia. Cap allí el va perseguir Mahmud Zarkun i no va parar fins que l'askya va morir; llavors tots els prínceps es van sotmetre a l'autoritat del sultà.
Des de la conquesta l'or va començar a fluir cap al Marroc cada vegada en més quantitat, i també altres articles. Marroc va esdevenir un regne ric on es fabricaven
La tribu Khult que després de patir un castig per afavorir als wattàsides havia estat perdonada pel seu bon comportament a la batalla de [[Wadi l-Makhazin]] i establerta a la regió d'Azghar on van començar a cometre excessos assolant els territoris veïns. A causa de les queixes el sultà els va imposar una contribució especial de 70.000 peces de plata que els va obligar a augmentar les ràtzies. Llavors va ordenar a una part anar a Tigurarin i van refusar, i va enviar contra ells a Musa ibn Abu Djumada al-Hamri que els va poder arrabassar els seus cavalls i els va derrotar con infants.
| |||