Democràcia liberal: diferència entre les revisions

Quan foren fundades les primeres democràcies lliberals, els seus simpatitzants eren vists com un grup extremista i perillós que amenaçava la pau i estabilitat internacional. Els absolutistes que s'oposaven al liberalisme i a la democràcia es consideraven els defensors dels valors tradicionals i de l'ordre natural de les coses, i llur crítica a la democràcia semblava justificada quan [[Napoleó Bonaparte]] va prendre el control de la jove Primera República Francesa, reorganitzada com el [[Primer Imperi Francès]] i començà el seu procés de conquesta d'Europa. Això no obstant, els ideals liberals democràtics aviast s'estendrien entre la població, i cap al [[segle XIX]] la monarquia tradicional entrà en un estat de defensa continuada. Les reformes i revolucions ajudaren que la majoria dels països europeus s'apropessin a la democràcia lliberal. El liberalisme deixà de ser una opció extrema i passà a ésser el corrent dominant en política. L'espectre polític canvià: la monarquia tradicional es fou convertint en una idea extremista mentre que la democràcia lliberal fou pouant en la gent fins a ocupar la posició dominant en política. A finals de [[segle XIX]], la democràcia lliberal ja no era només una idea "lliberal", sinó que tenia el suport de diferents ideologies. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] i especialment de la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], la democràcia lliberal va atènyer una posició dominant entre les teories de govern i avui dia té el suport de la gran majoria de l'espectre polític.