Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguació
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a
Línia 74:
[[Fitxer:Niccolo da uzzano cast.jpg|thumb|''[[Retrat de Niccolò da Uzzano]]'' en [[terracota]] [[policromia|policromada]] per [[Donatello]] ]]
 
El segon gran escultor d'aquest període va ser [[Donatello]], deu anys més jove que Ghiberti. Va ser molt més polifacètic a la seva obra, concentrant-se sobretot a la figura humana. Donatello és tingut a la [[Història de l'Art]] com el precursor de Miquel Àngel i és, en veritat, un artista independent, fogós i realista. El seu més gran interès va ser la figura humana a les diferents edats, abastant tota classe de tipus, gests variats i expressant a la seva obra els estats espirituals més heterogenis. D'altra banda, es considera Donatello com un gran expert en el tema infantil, sobretot a l'expressió de l'alegria dels nens per exemple a les [[púlpits de San Lorenzo|tribunes de les catedrals de Florència]] i [[Púlpit exterior de la catedral de Prato| Prato]]. A l'escultura de ple volum Donatello va difondre el retrat renaixentista del bust tallat horitzontalment pel pit i no sobre pedestal com era costum a l'escultura romana. Exemples: ''[[Bust de jove amb camafeu]]'' que porta un gran [[camafeu]] al coll; bust en terracota del ''[[Retrat de Niccolò da Uzzano]]''. Aquesta manera de presentar els bustos-retrats va ser adoptada pels escultors del Renaixement i va arribar quasi fins època [[barroc]]a.Al segle XVI el bust es va anar allargant fins a ser tallat per la cintura. També dins de l'escultura de ple volum, Donatello va ser el precursor de la figura a cavall en bronze en homenatge a un gran personatge i disposada al centre d'una plaça pública. La primera estàtua eqüestre de Donatello va ser la coneguda com [[Gattamelata]].<ref name="dai"/><ref> Azcárate, José María de, catedrático de Historia del Arte de la Universidad de Madrid; investigador. Historia del Arte en cuadros esquemáticos, pàg. 54.</ref><ref> Pijoán, José ''Arte del periodo humanístico trecento y cuattrocento''. Summa Artis. Historia general del arte. Vol. XIII.</ref>
[[Fitxer:Panel Fonte Gaia Siena n1.jpg|thumb|left|Detall d'una figura a la Font Gaia de Siena, per [[Jacopo della Quercia]] ]]
[[Jacopo della Quercia]] (mort el [[1438]]) és el tercer gran escultor d'aquesta escola florentina i l'únic del grup que no és natural de Florència sinó de [[Siena]]. Pertany a la generació de Ghiberti. El seu estil és grandiloqüent i massiu, per contrast amb l'estil detallat de Ghiberti. La seva obra mestra va ser la portada central de Sant Petronio, a [[Bolonya]], que va començar el [[1425]]. Es tracta d'una sèrie de [[relleu]]s representant el [[Gènesi]] i la infància de Jesús, amb busts de profetes i la imatge de la Mare de Déu. Als seus relleus domina la monumentalitat i el tractament de musculoses figures, anticipant-se a l'estil de Miquel Àngel. Jacopo della Quercia és l'autor de la Font Gaia de Siena, de les tombes d'Ilaria del Caretto a Luca i de Galeazzo Bentivoglio a Bolonya.<ref>Beck, James (1992) pàg. 797</ref>