Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

El segon gran escultor d'aquest període va ser [[Donatello]], deu anys més jove que Ghiberti. Va ser molt més polifacètic a la seva obra, concentrant-se sobretot a la figura humana. Donatello és tingut a la [[Història de l'Art]] com el precursor de Miquel Àngel i és, en veritat, un artista independent, fogós i realista. El seu més gran interès va ser la figura humana a les diferents edats, abastant tota classe de tipus, gests variats i expressant a la seva obra els estats espirituals més heterogenis. D'altra banda, es considera Donatello com un gran expert en el tema infantil, sobretot a l'expressió de l'alegria dels nens per exemple a les [[púlpits de San Lorenzo|tribunes de les catedrals de Florència]] i [[Púlpit exterior de la catedral de Prato| Prato]]. A l'escultura de ple volum Donatello va difondre el retrat renaixentista del bust tallat horitzontalment pel pit i no sobre pedestal com era costum a l'escultura romana. Exemples: ''[[Bust de jove amb camafeu]]'' que porta un gran [[camafeu]] al coll; bust en terracota del ''[[Retrat de Niccolò da Uzzano]]''. Aquesta manera de presentar els bustos-retrats va ser adoptada pels escultors del Renaixement i va arribar quasi fins època [[barroc]]a.Al segle XVI el bust es va anar allargant fins a ser tallat per la cintura. També dins de l'escultura de ple volum, Donatello va ser el precursor de la figura a cavall en bronze en homenatge a un gran personatge i disposada al centre d'una plaça pública. La primera estàtua eqüestre de Donatello va ser la coneguda com [[Gattamelata]].<ref name="dai"/><ref> Azcárate, José María de, catedrático de Historia del Arte de la Universidad de Madrid; investigador. Historia del Arte en cuadros esquemáticos, pàg. 54.</ref><ref> Pijoán, José ''Arte del periodo humanístico trecento y cuattrocento''. Summa Artis. Historia general del arte. Vol. XIII.</ref>