Benet Tristany: diferència entre les revisions

Quan va esclatar la [[Primera guerra carlina]] l'any [[1833]], es declarà partidari de [[Carles Maria Isidre de Borbó]] i alçà una partida que el [[1836]] era de 1500 homes i era una de les més actives de [[Catalunya]]. Derrotà la legió belga al [[El Bruc|Bruc]] el març del [[1836]] i la columna [[Francisco Antonio de Oliver|Oliver]] entre [[la Panadella]] i [[Els Hostalets (Ribera d'Ondara)|els Hostalets]], prop de [[Cervera]], el [[22 de febrer]] de 1837, amb la captura de més de 700 homes, dels que en féu afusellar entre 280 i 300,<ref>[http://books.google.cat/books?id=h9UCAAAAYAAJ&pg=PA32&dq=evans+batallon+Guibelalde&lr=&as_brr=3&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=oliver&f=false Afusellaments de la Panadella]</ref> acte reprovat pel comandament carlí, que havia iniciat els contactes amb el cap cristí [[Ramon de Meer i Kindelán|Ramon Meer]], baró de Meer, per a aplicar el [[conveni d'Elliot]] a Catalunya.

 

 

Mentre l'Expedició Reial entrava al [[Catalunya|Principat]] la primavera del 1837, Tristany, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, féu una incursió pel [[Baix Llobregat]]; poc després fou ascendit al grau de [[mariscal de camp]] i pel [[setembre]] fou nomenat segon cap carlí de Catalunya, a les ordres del [[capità general]] [[Antonio Urbiztondo]] i tot seguit dirigí una incursió per l'[[Empordà]] que l'historiador liberal [[Pirala]] ha qualificat de vandàlica.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} En ésser destituït Urbiztondo, Tristany deixà el comandament directe de tropes. Estigué agregat al quarter general del pretendent ([[1838]]); tornà a Catalunya (cap a la fi del [[1839]]) i passà al [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]], on s'uní a [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] i quan aquest passà a [[França]] intentà en debades de prolongar la guerra. Finalment, marxà a l'exili.