Crisi del petroli del 1973: diferència entre les revisions

Les seues manifestacions més importants van ser la [[devaluació]] del [[dòlar dels Estats Units|dòlar estatunidenc]], la reducció de la [[demanda]], la caiguda de la producció i l'increment de l'[[atur]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 130.</ref>

 

 

 

La història del petroli com mercaderia va íntimament lligada al nom de [[John Rockefeller]], que el [[1883]] va organitzar la companyia [[Standard Oil Trust]], la qual va assolir el control del mercat petrolier nord-americà i bona part del mundial. Però la llei [[antitrust]] va obligar Rockefeller a diversificar-ne les companyies i crear-ne tantes com Estats de la Unió hi havia. D'aquestes, les tres més importants van ser: l'Standard Oil of New Jersey, l'Standard Oil of California i l'Standard Oil of New York. A l'altra banda de l'Atlàntic dues companyies competien oberta-ment amb les tres anteriors; l'anglo-holandesa [[Royal Dutch-Shell]] i la britànica [[British Petroleum]] (BP). Aquestes set companyies es disputarien el puixant mercat mundial del petroli fins a la [[Segona Guerra Mundial]], quan noves empreses van començar a ser presents en el mercat mundial del petroli, intentant trencar el [[monopoli]] de les set grans companyies. Es tracta de les anomenades companyies independents nord-americanes i, també, de les companyies estatals de diversos països europeus i del Japó. Malgrat el trencament del monopoli mundial del càrtel, aquest continua sent, encara avui, l'eix de producció, el transport, la refinació i la distribució del petroli al món.