Palau de Benicarló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
Línia 36:
L'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viatger alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per València escrigué: ''"València té moltes altres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, Alexandre VI, no acabada encara"''.
 
El Palau no va quedar conclòs fins a [[1520]], quan es celebrà amb una inauguració amb un gran banquet, amb un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Escolano]]).
 
A finals del segle XVI, el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], al segle XVIII, extinta la línia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). El [[1771]], amb el matrimoni de la duquessa hereva va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris van anar abandonant el palau, tenien major interés en altres propietats nobiliàries i quasi mai estaven a la ciutat. És en aquesta època (1768-1774) quan el palau s'utilitza per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per aquestes funcions es construí un teatre amb llotges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (València)|Teatre Principal]].