Arxipèlag de Sulu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 116:
El 1784, Aguilar va dirigir una sèrie d'atacs frustrats contra el Jolo i el 1796, l'almirall espanyol José Àlaba va ser enviat des de Madrid amb una flota naval de gran abast, per aturar els atacs que arribaven des del mar de Sulu. La presència britànica va donar senyals el 1798, quan la [[Royal Navy]], que havia establert una base a Sulu, va bombardejar el Fort Pilar a Zamboanga. El 1803, Lord [[Arthur Wellesley de Wellington|Arthur Wellesley]], el [[governador general de l'Índia]], va ordenar a Robert J. Fraquhar transferir el comerç i les operacions militars a l'illa de Balambangan, prop de Borneo. El 1895, la Gran Bretanya havia retirat el seu exèrcit i la seva flota naval de la zona del mar de Sulu.
 
El 1810, amb la declaració d'independència de Mèxic, l'[[Imperi Espanyol]] va començar una guerra per tractar d'evitar la pèrdua d'aquesta colònia, la qual es va allargar fins elal 1821. Aquest fet va provocar que el 1815 s'acabés el comerç de galions a través de l'[[Oceà Pacífic]] entre les Filipines i [[Mèxic]]. La majoria de la resta de les territoris espanyols d'[[Amèrica]] també havien rebel·lat contra l'imperi espanyol. El 1821, l'administració de les illes [[Filipines]] es va traslladar directament a [[Madrid]], en lloc d'estar sota el control del [[Virregnat de Nova Espanya]], ja que Mèxic i els seus veïns del sud (a l'[[Amèrica Central]]) havien obtingut la seva independència d'Espanya.
 
L'Imperi Espanyol va tractar de posar fi a l'''amenaça dels moros'', i el 1824, una força naval lleugera i maniobrable comandada pel capità Alonso Morgado, va ser enviada per enfrontar-se als tractants d'esclaus del mar de Sulu.