Bahdinan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q4422120 |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 7:
El principat es va estendre en temps de l'[[amir Hasan]], vassall del [[safàvida]] [[Ismail I]], cap a [[Dahuk]] i la regió dels kurds [[sindis]] al nord de [[Zakhu]]. El seu fill [[Sultan Husayn]] fou reconegut pel soldà otomà [[Solimà I el Magnífic]]. [[Kubad]], fill de Sultan Husayn, fou mort i deposat per la tribu dels [[mizuris]], però el seu fill Saydi Khan va recuperar el poder amb ajut dels otomans. Al començament del segle XVIII el sobirà d'[[Ardalan]], vassall d'Abbas el Gran, va nomenar un governador a Amadiya del qual va dependre Bahdinan per poc temps. Després va caure sota sobirania otomana. Va arribar al seu màxim poder amb [[Bahram Pasha]] el Gran (1726-1767), al que va succeir el seu fill [[Ismail Pasha]] (1767-1798) que va fer front a la revolta dels seus germans que més d'una vegada van ocupar Zakhu i Akra.
[[Murad Pasha]], fill d'Ismail, fou expulsat d'Amadiya per son cosí Kubad, amb el suport del [[paixà]] de [[Sulaymaniyya]], [[Baban]], però les tribus mizuris es van revoltar i van enderrocar a Kubad ([[1804]]) i va pujar al tron [[Adil Pasha]], fill d'Ismail i germà de Murad, que fou reconegut pel paixà otomà [[Djalali]] de Mossul. El [[1808]] el va succeir el seu germà Zubayr. Muhammad Said Pasha fou atacat (i finalment deposat) per l'emir [[Muhammad Pasha Kora]] "el Pasha Cec" de [[Rawandiz]] conqueridor del veí principat de Soran ([[1832]]). El [[1833]] Akra i Amadiya foren ocupades; llavors [[Muhammad Pasha Kora]] va atacar Zakhu i finalment tot el principat de Bahdinan ([[1834]]), i el va conservar de fet uns anys fins
Avui dia viuen en aquesta regió, que conserva el nom, els [[barwaris]], els [[doskis]], els [[gullis]], els mizuris, els [[raykanis]], els [[silayvanis]], els sindis i els zebaris. Parlen el dialecte kurd kurmanji, el més important dels dialectes kurds (anomenant també [[badinaní]]). La religió predominant és l'[[islam sunnita]] però a Saykan i Djabal Sendjar predominen els [[yazidis]]. També hi ha petites minories de [[caldeus]] i [[assiris]].
| |||