Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc [[Jeremi Wiśniowiecki]], [[voivoda]] d'[[Ucraïna]]. Nombrosos [[pogrom|pogroms]] van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el número varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).<ref>Sota la direcció de Yves Plasseraud, ''Histoire de la Lituanie. Un millénaire''. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194</ref>
 
Els rebels van ser vençuts finalment el 1651, però la resistència cosaca no va ser definitivament controlada. Bohdan Khmelnytskyi es va adreçar llavors cap a [[Aleix de Rússia (tsar de Rússia)|Aleix de Rússia]] [[tsar]] de [[Moscòvia]] i convencé els cosacs, no sense dificultats, de posar-se sota la seva protecció. El [[Tractat de Pereiàslav]] del 1654 confirmà aquesta proposició, que donava al tsar la riba oriental del [[Dnièper]], que els cosacs controlaven encara ([[Hetmanat cosac]]). La revolta cosaca es va transformar llavors en guerra russo-polonesa, que no es va acabar fins elal [[1667]], amb la signatura del [[Tractat d'Andrusovo]].
 
Khmelnytskyi va morir finalment enverinat per un emissari del sultà otomà, oposat a la pau aconseguida.
1.120.671

modificacions