Canal de Robeson: diferència entre les revisions

La primera expedició que superà totalment el canal de Robeson fou l'[[Expedició Àrtica Britànica]], que tenia com a objectiu arribar al Pol Nord. Estava dirigida pel capità de la [[Royal Navy]] [[George Strong Nares]] al comandament del ''[[HMS Alert (1856)|HMS Alert]]'' i el ''[[HMS Discovery (1874)|HMS Discovery]]'', capitanejat per [[Henry Frederick Stephenson]]. Nares va obtenir una nova marca de navegació en aigües més septentrionals de la Terra i fou el primer occidental que arribà al mar de Lincoln, travessant completament els cinc trams del canal que ara duu el seu nom, l'estret de Nares. Fins aquell moment hi havia una teoria popular que aquella ruta duia a un suposat [[mar polar obert]], una regió lliure de gel que envoltaria el pol, però Nares sols trobà allà una enorme extensió de gel, la [[banquisa]]. Nares passà l'hivern de 1875-76 a [[cap Sheridan]], a bord del ''HMS Alert''. Aquesta expedició va permetre arribar per primera vegada a la costa septentrional de l'illa d'Ellesmere. Una travesa en trineus encapçalada per [[Albert Markham Hastings]] establí un nou rècord d'apropament al pol en arribar fins elsals 83° 20' N, però l'expedició, en general, no sortí bé del tot. La tripulació patí [[Escorbut]] i es veieren obstaculitzats per una roba i un equip inadequats. Conscient que els seus homes no podrien sobreviure un altre hivern a l'Àrtic, Nares es retirà precipitadament cap al sud amb els seus dos vaixells l'estiu de 1876.