Càncer de pròstata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 673:
== Història ==
 
Tot i que la pròstata fou descrita per primer cop per l'anatomista [[Venècia|venecià]] [[Niccolò Massa]] el 1536, i il·lustrada per l'anatomista [[Flandes|flamenc]] [[Andreu Vesali]] el 1538, el càncer de prostata no fou identificat fins elal 1853.<ref>Adams, J. ''The case of scirrhous of the prostate gland with corresponding affliction of the lymphatic glands in the lumbar region and in the pelvis.'' Lancet 1, 393 (1853).</ref> Inicialment es va considerar que el càncer de pròstata era una malaltia rara, probablement a causa de l'[[esperança de vida]] més curta i els mètodes de detecció menys eficients del segle XIX. Els primers tractaments del càncer de pròstata foren cirurgis per alleujar l'obstrucció urinària.<ref>Lytton, B. ''Prostate cancer: a brief history and the discovery of hormonal ablation treatment.'' J. Urol. 165, 1859–1862</ref> L'extirpació de la glàndula sencera ([[prostatectomia]] perineal radical) fou efectuada per primer cop el 1804 per [[Hugh Hampton Young]] a l'[[Hospital Johns Hopkins]].<ref>Young, H. H. ''Four cases of radical prostatectomy.'' Johns Hopkins Bull. 16, 315 (1905).</ref> L'extirpació quirúrgica dels testicles ([[orquiectomia]]) per tractar el càncer de pròstata fou efectuada per primer cop a la dècada del 1890, però amb poc èxit. La [[resecció transuretral de la pròstata]] (TURP) va substituir la prostatectomia radical per l'alleujament simptomàtic de l'obstrucció a mitjans del segle XX perquè podia conservar millor la funció erèctil del penis. El 1983, Patrick Walsh desenvolupà la prostatectomia retropúbica radical.<ref>Walsh, P. C., Lepor, H. & Eggleston, J. C. ''Radical prostatectomy with preservation of sexual function: anatomical and pathological considerations.'' Prostate 4, 473-485 (1983). PMID 6889192</ref> Aquest enfocament quirúrgic permet retirar la pròstata i els ganglis limfàtics tot conservant la funció erèctil.
 
El 1941, [[Charles Brenton Huggins]] publicà estudis en què utilitzava [[estrogen]] per contrarestar la producció de testosterona en homes amb càncer de pròstata metastàtic. Aquest descobriment de la "[[castració]] química" li va valdre el [[Premi Nobel de Fisiologia o Medicina]] del 1966.<ref>Huggins, C. B. & Hodges, C. V. ''Studies on prostate cancer: 1. The effects of castration, of estrogen and androgen injection on serum phosphatases in metastatic carcinoma of the prostate.'' Cancer Res. 1, 203 (1941).</ref> El paper de l'hormona [[GnRH]] en la reproducció fou determinat per [[Andrew Victor Schally]] i [[Roger Guillemin]], que van compartir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 1977 per aquest treball. Posteriorment es desenvoluparen agonistes receptors com ara la [[leuprolerina]] i la [[goserelina]], que foren utilitzats per tractar el càncer de pròstata.<ref>Schally, A. V., Kastin, A. J. & Arimura, A. ''Hypothalamic FSH and LH-regulating hormone. Structure, physiology and clinical studies.'' Fertil. Steril. 22, 703–721 (1971).</ref><ref>Tolis G, Ackman D, Stellos A, Mehta A, Labrie F, Fazekas AT, Comaru-Schally AM, Schally AV. ''Tumor growth inhibition in patients with prostatic carcinoma treated with luteinizing hormone-releasing hormone agonists.'' Proc Natl Acad Sci U S A. 1982 Mar;79(5):1658–62 PMID 6461861</ref>