Concili de Clarmont (1095): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Synode von Clermont}} a partir de sr:Сабор у Клермону
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 5:
El [[1095]], l'emperador bizantí [[Aleix I Comnè]] va enviar llegats a Occident demanant ajuda militar contra els [[seljúcides]]. El missatge va ser rebut pel papa [[Urbà II]], que es trobava en aquells moments al Concili de Piacenza, i el novembre d'aquell any va convocar el Concili de Clermont per debatre l'afer. En convocar el concili, Urbà II va demanar als bisbes i abats que portessin amb ells els senyors locals d'importància.
 
El Concili va durar des del [[18 de novembre|18]] fins elal [[28 de novembre]] de 1095 i van assistir-hi uns 30 arquebisbes i 225 bisbes.<ref>{{en}} Edward Gibbon, ''[http://books.google.cat/books?id=YAEGAAAAQAAJ&pg=PA182&dq=clermont+council&hl=ca&ei=vsBoTP7QFIyTjAfO7fjUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=clermont%20council&f=false The history of the decline and fall of the Roman empire]'', Volume 7, p.182-184</ref> Urbà va tractar les [[Orde de Cluny|reformes de Cluny]] i va confirmar l'[[excomunió]] del rei francès [[Felip I de França|Felip I]] pel seu segon matrimoni. El dijous [[27 de novembre]], Urbà II va parlar per primera vegada dels problemes a l'est i va declarar la guerra santa (''bellum sacrum'') contra els musulmans que ocupaven [[Terra Santa]], designant [[Ademar de Le Puy|Adhemar de Monteil]], bisbe de [[Lo Puèi de Velai]] com el seu llegat.
 
Segons l'historiador contemporani [[Fulqueri de Chartres]], Urbà II també va parlar de diversos abusos de l'Església com la [[simonia]] i l'incompliment de la [[Pau i Treva de Déu]]. Després va demanar als cristians occidentals, pobres i rics, que acudissin a l'est en auxili dels [[Imperi bizantí|grecs]], ja que ''Deus lo volt'' ('Déu ho vol'), exclamació amb què el papa va acabar el seu discurs i que va passar a ser el crit de guerra dels croats. Fulqueri recull que Urbà II va prometre la remissió dels pecats per a aquells que realitzessin el viatge a Terra Santa, encara que probablement no es referia al que amb el temps s'anomenaria [[indulgència]].