Democràcia participativa: diferència entre les revisions

La idea és aconseguir objectius de mínims, aprovats per [[consens]],<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/demandes/ Demandes de mínims a Barcelona]</ref> i intentar que es puguin dur a terme fent pressió social per mitjà de referèndums populars, per exemple, o fent servir altres eines [[democràcia|democràtiques]] poc explotades fins ara, com és el cas, entre d'altres, de l'[[Iniciativa Legislativa Popular]]. Les comissions estan formades per tota persona interessada en el tema, ja sigui per estar afectada, per ser una experta en ell, per treballar o estar en contacte amb algú o alguna entitat que pot aportar dades o descriure i explicar qualsevol detall dels processos implicats, etc. Una de les maneres de compartir documents oficials o no que puguin aportar informació és mitjançant l'ús de [[WikiLeaks]] i els ''[[Anonymous (comunitat)|Anonymous]]'', tot i que no és l'únic.

 

 

Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jeràrquica) cosa que permet, entre d'altres coses, comparar les diferents situacions entre diferents països o aspirar a modificacions legals a nivell d'[[Unió Europea]]. [[Islàndia]] a partir de [[2008]] i fins a l'actualitat, amb el seu president jutjat per mala gestió, es considera un model a seguir a tots els països. A França també es parla, a més, del model de la [[Comuna de París]]; i a Espanya, especialment a Catalunya, de l'[[anarquisme]]. Moltes de les suggerències proposades pels "indignats" als Països Catalans s'apliquen des de fa anys a altres països o coincideixen amb propostes pràctiques i factibles (no només teòriques) d'experts i acadèmics.<ref>[http://www.publico.es/especial/indignados/21-ideas-inspiradas-en-el-15m.php 21 idees del 15-M] de Pere Rusinol, publicat a ''Publico'', 5 de maig de [[2011]] {{es}}</ref>