Erètria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 9:
Un temps després es va construir una nova Erètria una mica al sud de la vella defensada al oest per un riu i al est per una zona pantanosa. Prop del seu port els atenencs foren derrotats pels espartans el [[411 aC]] i quant els atenencs es van refugiar a la ciutat, que era la seva aliada, foren massacrats pels seus ciutadans que es van integrar llavors a l'aliança amb [[Esparta]] com van fer les altres ciutats de l'illa.
 
Després de la guerra Erètria estava en mans de tirans. Un d'ells, Themison, va ajudar als exiliats d'Oropos a recuperar la seva ciutat als atenencs. A Themison el va succeir Plutarc que el [[354 aC]] va demanar ajut a Atenes contra Calcis, governada pel tirà Càl·lies, que es va aliar amb [[Filip II de Macedònia]]. Atenes va enviar un exèrcit sota el comandament de Foció que va derrotar a Càl·lies a Tamines (''Tamynae''), però tot seguit, sospitant una traïció dels eretris, va enderrocar a Plutarc i va establir la democràcia. Uns anys després Filip va enviar una força que va destruir Porthmos, el port d'Erètria i va establir com a tirà de la ciutat a Cleitarc. Aquest va governar fins al [[341 aC]] quant el comandant atenenc Foció, enviat a Eubea a petició de [[Demòstenes]], el va enderrocar per la força. Però el [[338 aC]] els macedonis van restablir el seu domini que van conservar fins elsals temps de [[Filip V de Macedònia]] en què fou ocupada per una flota combinada de Roma, Pèrgam i Rodes, que van recollir un gran botí. Després de [[Cinoscèfals]], Erètria fou declarada pel senat de Roma "ciutat lliure".
 
Erètria fou la seu de l'escola de filosofia fundat per [[Menèdemos]], nadiu de la ciutat i deixeble de [[Plató]]. Els filòsofs d'aquesta escola es van dir [[filòsofs erectrics]]. També fou nadiu de la ciutat el poeta tràgic [[Aqueus]] (contemporani d'[[Esquil]]). El poeta [[Sopater]] lloa la farina d'Erètria.