Furs de Sobrarb: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (1) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 9:
Es diu que els cristians aragonesos es van reunir a "Espelunga de Galión", en el lloc on actualment hi ha el [[Monestir de Sant Joan de la Penya]] després de la conquesta islàmica de la Península Ibèrica. Aleshores decidiren crear un exèrcit i lluitar contra l'invasor i escolliren com a cabdill a [[Garzía Ximéniz]] l'any [[724]].
Donat que els musulmans s'havien instal·lat a [[Jaca]] i comptaven amb una gran guarnició, les tropes aragoneses decidiren conquerir [[L'Aïnsa]]. Després d'un gran setge la conqueriren i la fortificaren per protegir-se eficaçment. Finlament les tropes musulmanes atacaren [[L'Aïnsa]], comptant amb els quàdruble de tropes que els aragonesos. La ciutat fou durament atacada i quan la derrota de les tropes aragoneses semblava imminent, aparegué del cel un creu vermella que davallà fins
[[Garzía Ximéniz]] per mostrar el seu agraïment, a "Espelunga de Galión" on hi havia una ermita dedicada a [[Sant Joan Baptista]] i actualment hi ha el [[Monestir de Sant Joan de la Penya]], convertint a [[Sant Joan Baptista]] en el seu patró i el dels seus descendents, i anomenaren el regne que crearen amb el nom de [[Sobrarbe]] (Sobre + Arbre), per tal com la creu havia aparegut sobre d'una alzina.
| |||